-Isabel,
quan em vares dir que venien tres joves músics a casa a tocar....i que tindríem
corda per estona......no vaig pensar mai que fos això.
-Ai
Maria, no sé en què pensaves doncs.
-Doncs
en tocar i corda per estona, Isabel.
Aportació a Relats Conjunts
12 comentaris:
Una gran oportunitat perduda!
Tocar... sempre tan important!
Ningú diu que el concert hagi acabat, no?
Haurien d'haver concertat abans que entenien cadascuna d'elles per això de "fer un concert". ;-D
Hi ha instruments que sempre fan de bon tocar: la flauta dolça, el pandero, la simbomba...
tu sempre tant a la teva corda Joan ....quina pillina la Maria !
ui volia dir la Isabel
No està tot perdut, mentre hi ha vida hi ha esperança.
A veure, ella que ho proposi, potser encara li pot sortir bé... Jo en la línia de Jp.
De vegades hi ha expectatives que no es compleixen...
Si encara no han cobrat no tot és perdut.
Toquen a 2'5 músics per persona. Que no és el mateix que 2'5€ per persona. O per partitura.
:-)
Muacs!
Les espectatives, les maleïdes espectatives.
Publica un comentari a l'entrada