Compartir, copiar i enganxar

Del procés en podem quedar més o menys tips, però de rebre masses vegades la mateixa informació pot ser letal.

La gent està tant neguitosa, que rep coses i les envia a tots els grups i amics que té, vol fer saber a tothom el que està passant al moment, sense adonar-se que potser és de fa quatre dies o ja està penjat en aquell grup, a twitter o on coi sigui, multitud de vegades.

Ahir mateix al vespre obrint el whatsapp veig que tinc varis missatges de diferents persones que comencen amb les mateixes lletres. Tot repetit i no cal ni llegir-ho perquè les fons oficials bé que ho fan al moment que poden.

Està informat està molt bé, però en la justa mesura i sobretot tocant de peus al terra. No cal córrer tant per fer circular les notícies, nosaltres anem sempre mig kilòmetre enrere  i podem  molt bé perdre cinc minuts per comprovar el que està fent córrer la gent. Així el dia que diguem alguna cosa la gent ens pararà atenció.

Si bé hem de donar les gràcies a ser on som a les xarxes socials, podríem aprofitar el moment per aprendre a fer-les servir.

I només he parlat de la informació.......si em poso a parlar de mems, ho cremem tot. 

Estem alerta, sí, però no perdem l’oportunitat de llegir, escriure, abraçar i.... el que pugui sorgir, després de desconnectar una mica de la ximpleria mediàtica.

Seguiu-me

-Ara explica’m aquest.

-La desesperació era tant gran que ella veient que el seu propi poble no la seguia, es va esquinçar la roba i amb els pits al aire animava a la gent a seguir-la. Havia de guanyar tant si com no.

-La seva bandera no era rojigualda?

-Sí, però això era quan va intentar que els francesos la seguissin.

-Ho va aconseguir?

-No, fill meu, no veus que som una república nosaltres.

-Com es deia avi?

-Soraya.

-No conec ningú que s’ho digui.

-A Catalunya serà difícil que en trobis cap. Som dels que no oblidem fàcilment.

Aportació a relats conjunts del mes d'Octubre

Al límit

Com aguantem com a poble, quines ganes que hi ha de contestar de manera enèrgica a tal com ens tracten, però no ho fem, sabem que no ho hem de fer, ganes no en falten. Aguantem com cap poble al món i pacíficament demostrem una i altre vegada que som imparables si ho fem així. Fins quan ho aguantarem? Aguantar aquesta manipulació, mentides, humiliacions, provocacions i ofenses costa molt i ja tots estem esperant que sigui una cosa o altre però que sigui i podem expressar el que realment portem dins.

De moment paciència, humor i controlant la por del què passarà perquè no volem tenir un halloween  de veritable por. 

Suposo que està justificat, però he trobat a faltar algun moviment del President a les xarxes socials, des de que varen detenir els Jordis s’ha fet el silenci, crec que sense dir massa, podria calmar i promoure la unitat del poble, que si la cosa s’allarga massa no serà eterna. Els silencis fan molt de mal.

El Zurich

Ahir vaig recordar que fa un temps, un club de radicals bloguers  vàrem  fer una trobada per presentar un llibre fet a moltes mans. Érem una bona colla, amb diferents opinions i de totes les edats, que reunits al Zurich envoltats d’aromes de cafè i fulls de llibre nous, hi férem parada una bona estona.

Tant radicals com som de les lletres i no ens va caldre tirar-nos les cadires pel cap i xafar-ho tot. La diferència doncs,  entre els radicals del 12-O i nosaltres és que uns tenim cultura, seny, rauxa i bones maneres, i els altres no tenen ni dos dits de front. 

Cada vegada ho tinc més clar, no ens estimen, no ens volen i ens apallissen perquè ens quedem. I no, jo vull tornar al Zurich i l’únic que tinc ànsia de tirar és la cervesa dins la copa, i brindar per la llibertat.

Recepta per fer Gossos Antidisturbis

La recepta no és massa complicada però cal un temps de maduració.

Ingredients:

Un grapat d’inútils que no foten brot

Quilos de testosterona

Molt poc cervell

Massa muscular

Tot l’ego disponible

Preparació:

Uns dies abans de servir-los els trasllades quasi tots dins un vaixell on tothom a través de les xarxes els pugui acollonar. La resta els passeges entre gent inculta i feixista acompanyats de cants tipus “a por ellos oe”  a ritme d’himnes sense música.

Un cop tots mobilitzats i lluny de les famílies, els deixes una setmaneta sense follar, mentre els continuen acollonant contínuament.

Es recomana  anar-los alliçonant amb mentides sobre l’enemic perquè no sàpiguen el que lluiten.

Molt poc menjar i de no massa qualitat, això emprenya molt i acaba sortint a cops de porra.

Als que ho necessiten i desitgen els pots condimentar amb una mica de pols blanca per acabar de donar el toc final.

Servir preferentment en llocs on la gent no ofereixi resistència per tenir un bon resultat.

Si voleu repetir la recepta un altre dia i que et surti encara millor, els podeu rebre com herois quan arribin a casa seva.

NO SÉ VOSALTRES, PERÒ JO NO EL PENSO PREPARAR I SI PUC NI TASTAR.