Vacances forçoses

La família d' en  Joan Gasull us volem fer saber que degut a un accident laboral  en Joan estarà una temporada inactiu a les xarxes. 
L'accident va comportar 4 costelles i la pelvis trencada, pendent d'operar i d'un possible trasllat a Barcelona.

Més endavant i quan pugui fer-ho personalment, ell mateix us donarà més detalls si  ho creu convenient.

Els comentaris a l'entrada els hi farem arribar quan sigui possible.

Amnèsia

La primavera arriba inevitablement cada any, tot són flors, brots verds i unes ganes immenses d’obrir l’armari d’estiu i sortir al carrer.

No vaig dubtar ni un moment quan vaig rebre el missatge en dir que si, sense pensar en que fos a mitja setmana, que demà treballava i en les conseqüències que podia portar tot plegat. Total era la primera sortida de primavera, amb amics, amigues i moltes cares noves, que feia impensable que de la meva boca sortís una negació.

Tot el dia amb ganes de plegar, quin maleit dimarts de problemes, prop de cent trucades i cap de bona, bronques del director per feines que han sortit avui i havien d’estar per ahir. Quin món de bojos, de vegades penso que ho estem fent tot malament i que quan ens adonem del error ja serà massa tard per arreglar-ho.

Ha arribat l’hora, anem a aprofitar la nit al màxim i demà ja veurem com  sortim del tema, no diuen sempre que s’ha de viure al moment? Doncs fem-ho.

Això és el que pensava ahir, segurament vaig fer-ho, però no en tinc la sensació donat que no recordo res del que va passar en aquell coi de festa. De que serveix passar-ho bé si no ho pots recordar? 

Ara toca viure el moment, no sé com afrontar-ho, doncs m’he despertat a la feina, sense roba i amb una sola fulla de parra tapant les parts toves. No sé que dir, i encara que ho recordés, no trobaria paraules per dir-ho.

Participació a la última crida del Vullescriure.cat.

Les coses mal fetes

Els últims dies es parla molt del fet de prohibir la circulació, a  vehicles de més de vint anys, en diferents zones marcades del mapa.

Si bé crec que el parc mòbil que tenim és més que vell, també crec que la manera no és la millor per acabar amb el problema.

Sé que això incrementarà la venda de vehicles, que potser és el rere fons de tot plegat. Mes cotxes venuts, més imposts recaptats  i complim una mica més amb la contaminació. Però amb això no solucionem gran cosa. Doncs si comptem el que contamina fabricar vehicles nous, no anem gaire lluny.

Crec que el que realment caldria fer, és motivar al consumidor a comprar cotxe elèctric, bonificacions a qui canviï un vehicle de més de x anys per un elèctric, que no contamina un cop és fabricat,  sense parlar del tema bateries, que s’ha de fer bé.

Perquè no es fa? Doncs perquè segurament no convé a qui mou el diner. No es poden permetre perdre el benefici que suposen  els derivats del petroli, i perquè no poden gravar més els imposts sobre l’electricitat, doncs ja són desmesurats.

Les coses mal fetes, com sempre, per els interessos creats entre qui mou el capital, fent anar a la gent cap on convé al negoci, no en el bé de tots i el planeta el que menys. 

Hi han poders que haurien de caure, per deixar créixer als que realment poden ser millors. 

Se'm ha aixecat un pèl massa

Ja sé que no sóc massa expert, tant sols unes poques vegades havia viatjat en globus i fer-ho sol no ho havia fet mai, però la il·lusió era tant forta que em vaig decidir a fer-ho. Sempre més recordaries aquest dia.

El pla era fàcil, agafo el globus que he llogat i em presento a casa teva amb l’anell de compromís, mentre et dono un passeig per les alçades et proposo que et casis amb mi, tu em dius que si, obrim l’ampolla de cava que porto dins la nevera portàtil i qui sap què més es pot fer en alçada.

Tot anava bé, fins que un cop enlairat, s’ha clavat la vàlvula del gas i aquest coi de cremador no para de fotre foc, en conseqüència vaig pujant amunt, amunt, amunt fins a veure les cases microscòpiques. Ho he provat tot, no puc desfer el regulador de l’ampolla, l’aixeta de gas s’ha trencat, la corda d’obrir el dalt s’ha cremat i no hi arribo, i bufant com que no s’apaga. 

El manual d’instruccions em diu que  hi ha dues possibilitats de baixar. Una és que quan s’acabi el gas aniré perdent alçada, l’altre és que per excés  d’alçada el globus pot esclatar. Almenys és segur que tornaré a terra.

Relat publicat a ARC relats de la ràdio del mes de Març

Converses de barra

Amb el diari a la mà tot fent un cafè a la barra, he estat al mig d’una conversa amb gent que sembla va molt sobrada.

Anava escoltant al paio quan li explicava a la cambrera que marxava un cap de setmana llarg a Itàlia. Ella li ha preguntat com es faria entendre, si parlava algun idioma? Ell ha contestat que no, cap ni un, però que el problema el tenen els Italians, ell és el turista i si no l’entenen ja s’espavilaran....”Mientras me den la habitación”

Tot això ho expressava amb un to autoritari i molt sobrat, com que el tenia al costat, li he dit: compte que com tinguis un problema al aeroport, per dir-ne un, ja veuràs el que val un turista. Ell molt convençut, ha contestat: “como no me atengan en mi idioma les monto un pollo que pa què, además por señas se va a todos lados. 

Molt bé nano, que tinguis sort, he pensat. Jo no sóc persona d’idiomes, però almenys quan viatjo procuro saber el mínim per sortir del pas i sobretot mai vaig de tant sobrat per la vida.  M’agradaria veure si és tant xulo quan s’hi trobi.