dimarts, 8 de novembre del 2016

Estats Humits, Ereccions i Despatx Oral

El món mira aquests dies cap al continent  Americà, com si la solució de tot fos allà i sortís de cop una vegada es dipositin les paperetes dins les urnes.
No trobo lògic que tingui un ressò mediàtic tant gran, quan és sabut de tots que millorar no milloraran res, doncs amb tota l’expectativa que va despertar Obama i després de vuit anys no s’ha millorat res. La contaminació està igual, però cada any diuen que s’hi posen. La pobresa existeix més encara, tot i que ho neguin. Guerres que continuen obrint conflictes, i els que s’han tancat tampoc han arreglat res.  Presons que s’havien de tancar, continuen obertes vuit anys després. El famós increment del benestar, està amb malestar.
Podria continuar, hi ha moltes més coses que ni tant sols sé. Tot i així se’l considera que ha estat un bon president.
El món no pot ser influenciat per una sola persona, hi ha molt en joc com per deixar-ho en mans d’una colla de polítics que no els fa res veure morts, tortures i altres misèries i en canvi es tapen els ulls davant de la nuesa o són capaços de trencar un govern per una mamada.
El món ha  de ser governat per la seva gent, no per quatre líders de transparència dubtosa que el que sabem segur és que escombren cap a casa, però és igual, d’aquí a quatre anys tornarem a muntar el show, perquè ho fan amb els diners dels altres i tenen el públic assegurat. 
Si des de que la història està escrita passa el mateix, no podem esperar ara que tot faci un tomb i a sobre que sigui del nostre gust.

8 comentaris:

xavier pujol ha dit...

El país que auto-proclama que és la democràcia més gran del món, manté oberta la presó de Guantánamo.
Crec que el president mana molt menys del que creiem.
De fet, deuen manar els de sempre, igual que a Europa: les multinacionals, les petroleres, les fàbriques d'armament, la banca...

Alfonso Robles Motos ha dit...

Sí Joan, parles amb tota la raó. A mi em cabreja molt que estiguem tot el dia parlant d'ells, quan ells passen olímpicament de tot el que no sigui ells mateixos o els seus interessos.
Tornes a tenir la raó quan aseveras que el món ha d'estar governat per les seves gents. Els millors anys democràtics van ser els últims de la dictadura i l'inici de l'anomenada democràcia, quan tots pensàvem que havia de ser una tasca de tots, el canvi depenia de tots nosaltres. Després hem anat delegant en polítics de pa sucat amb que no es responsabilitzen ni del que prometen en campanya, que es presumeix que és pel que els votem. Els mateixos partits han passat a ser dictadures internes de les més dures vistes, sol cal mirar el que ha passat darrerament amb cert partit de categoria. Ho sento m'he estès molt. Un salut.

Sergi ha dit...

La veritat és que no és tan fàcil canviar les coses, per més voluntat que hi posis. De vegades és més com ho fas, que no què fas, ja que hi ha temes que estan molt lligats i són inamovibles, i si te'ls trobes sobre la taula, per més que vulguis no els podràs canviar. Això és el que es troba algú que puja al poder, vol fer moltes coses, però el propi sistema no el deixa. Igual que el propi sistema no deixaria a Trump fer les animalades que diu que vol fer, però per si de cas, i mira que la Clinton tampoc és sant de la meva devoció, que TRump no guanyi.

Anònim ha dit...

Millorar no, però empitjorar si que ho pot fer, ja veuràs, l’amic Trump no defraudarà

Pakiba ha dit...

No sé si será millor,pero ens ha deixat a tot una mica desavuts el resultat amb una persona tan extremista.

Carme Rosanas ha dit...

El món el manen els calers i ja podem anar votant, que els calers els tenen sempre els mateixos... i la veritat, de millorar no en porta pas la pinta, no...

jomateixa ha dit...

Amb el que em costa a mi posar títols, i amb l'encert que els tries tu... :D :D

El món el manen uns pocs i les garrotades les rebem els pobres desgraciats, com sempre.

Consol ha dit...

Sí, no podem deixar les decisions en mans de quatre polítics que, a més, es mouen per interessos ocults. També crec que ens hem de conscienciar en el poder de les persones de a peu i en la importància de valors com la justícia, la igualtat i el bé comú. Tenim molt a fer si no volem que el món vagi a pitjor del qua ja està.