N’hi ha que diuen que els
quadres no parlen, però si analitzem aquest, amb algunes vaques exageradament
munyides, al costat d’altres animals de ploma més grassos del compte i seguit d’una
gran disbauxa d’elements que estan fora de lloc....dóna a entendre clarament perquè el vent no bufa igual per totes les
banderes. Tant clar que unes van cap a la dreta i les altres cap a l’esquerra.
La terra llaurada del mig,
no és cap nova línia d’alta velocitat......són els fonaments de la nova
frontera.
Per el retorn de Relats Conjunts, passat l'estiu....
12 comentaris:
Jo crec que sí parlen, sols que no a tots i totes ens diu el mateix...
Jo no hi entenc d'art, però se què m'agrada i què no.
Una bona interpretació! Em sembla que aquest relat ens demanarà un plus d'imaginació.
He trobat genial aquesta frase: "El vent no bufa igual per a totes les banderes". Ja tens raó, ja.
Bravo!!! Molt bo!! Un aplaudiment.
Encara no m'hi he posat...
Aquest quadre, més que parlar crida.
El teu relat també és un crit.
Potser sí que parlen els quadres, el problema és que de vegades no parlen la mateixa llengua que qui se'ls mira...
Veig que a tu no t'ha calgut intèrpret!
Bon dia, Joan.
Genial, Joan, l'has clavat!
;-)
M'ha encantat aquesta frase Joan: "el vent no bufa igual per totes les banderes", Molt gran i molt certa.
Com diu el Peyu de l'APM...OLE TU! OLEEE TUUUU!
Caram! quina visió més encertada!!
genial aquesta garbinada.
Doncs era ben complicat, sort que el vent de Garbí ha aclarit l'escena.
Publica un comentari a l'entrada