Dediqueu temps als vostres , doncs és en la única feina que sou imprescindibles
dimarts, 31 de maig del 2016
Escollir sense dir res
Davant la inequívoca insinuació
de la cambrera, donant-l’hi a escollir entre pit o cuixa i fent palesa la seva
elecció clavant-t’hi la mirada, obtingué de la seva acompanyant de taula tot el
pollastre, un bon pollastre.
17 comentaris:
Molt bo ... quin pollastre!
Bona nit Joan.
Estem molt sensibles :)
Em sembla que no és el primer microrelat on surt el pollastre. Es nota que és un plat que et va...
:D
Ell era una pobre víctima de la situació. És que les dones són tan geloses...en canvi els homes només les poden arribar a matar per gelos.
Encara en va sortir ben parat. :)
Aferradetes!
esta vist que el pollastre era el plat del dia !
jajaajaj guerra entre dones... però i si ets vegetarià? ;-)
Ell, innocent, com sempre. Les geloses són elles, les dones.
És que la gent no sap estar pel que s'ha d'estar...
I perquè la cambrera no va tenir temps de dir, que d'acompanyament hi havia patata al caliu...
Però va triar pit o cuixa?
M'ha semblat llegir "fent palesa la seva..." :)
Estem tots plegats com una cabra... He, he, he.
Si no li agradaven els pollastres no haver-ne demanat, diria jo (o provocat, vaja!)
I és que no es pot ser tan ambiciós, n'hi ha que no en tenen mai prou (de pollastre)...
Joan cent per cent!
Petonets.
I em sembla que el pollastre anava amb plomes i tot. Joan està vist els homes som uns pobres màrtirs, jejjjeje
D'un pollastre en menja més d'un/una. Poden compartir-lo.
carai .....i era un bon pollastre?
Publica un comentari a l'entrada