La data límit era aquell
mateix dia, havia d’entregar la feina de pintar la consulta abans de les nou
del vespre, per donar temps als muntadors a deixar-ho a punt d’obrir l’endemà
mateix.
Carregat d’estris i
estressat es disposava a començar, quan observà a la secretària mostrant cara
avorrida. Per oferir-li conversa comentà el problema del poc temps que tenia
per la feina, el que no esperava, és que ella s’oferís a ajudar-lo al·legant
que no tenia gaire res a fer.
Ell veié ràpidament l’oportunitat
que la sort li brindava, sense pensar-s’ho acceptà l’ajuda ràpidament,
convidant-la a treure’s la roba per tal de no embrutar-se. La Lluisa sense
dubtar va deixar caure el vestit.
Mala pensada, son les nou,
tot sense pintar i la Lluisa va tant o més bruta que el pintor.
11 comentaris:
Segur que ha estat un dia "profitós" :)
Ara que ja s'hi han posat, que segueixin treballant amb la brotxa grossa i el rodet.
Això és el que diuen 'cobrar en espècies'?
JAJAJAJA Pero la propera vegada canvia els rols Joan, secretari en comptes de secretaria... ;-)
D'això se'n diu fer feina amb alegria. ;)
És que se'n van d'una cosa a l'altra... Així no hi ha manera d'acabar la feina, no sé pas si cobrarà... He, he, he...
I si no han pintat, què han estat fent tota l'estona?
Haurà de fer hores extres. Fins les nou del matí no deuen d'obrir la consulta. Tenen tota la nit per davant.
Ves per on, a ell només li importava que la noia no s'embrutes la roba...Encara que tota ella quedés feta un quadre...
Bon vespre Joan.
últimament els teus personatges no acaben mai la feina... bé, alguna feina.
vaja vaja .....
Publica un comentari a l'entrada