Aquest anunciat porta al
nostre subconscient a la paraula puta, sens dubte, perquè per uns diners deixen
el seu cos a altres persones.
Doncs jo confesso que
també ho faig. Cada dia em llevo i entrego el meu cos, a unes hores de feina,
que satisfan més o menys a altre gent i que per aquest servei em donen uns
diners.
Aleshores estic practicant
una mena de prostitució, que només es diferencia de l’altre, deixant moralitats
aparcades, en dues coses bàsiques: és legal i cobro després del servei. La
resta tot igual, ho haig de fer per força, amb gent que no ho faria, fent
coses que només es fan per diners, remenant molt i fent veure que m'ho passo bé.
15 comentaris:
Doncs sí, hem de fer veure que gaudim. Ni que de vegades, costa molt!
Ains, no pots tenir més raó!
Som persones públiques.
Mirat així, és que tots ho fem. El cos, el somriure... Les paraules... Si penso en la meva feina, que m,agrada molt i fins i tot reconec que en alguns moments la faria fins i tot sense diners, ajudar les persones a aclarir-se. També he de reconèixer que no tothom és igual i que hi ha persones amb qui sí que faig la feina per força, fent veure que m'agrada. Tens tota la raó.
Per això encara em faig creus que la prostitució no estigui convenientment regulada.
Punts de vista, noi...Perquè jo per fer la meva feina cobrava i en gaudia molt, però mai ho havia vist així!!!
No tothom fa la seva feina per força...
Bon dia, Joan.
Sí que és veritat el que dius, però alguna altra diferència més diria que hi ha...
Segur que si,pero el ofici més antic del món segur que te que ser molt dur.
Tots ens prostituïm per alguna cosa o altra i no estem mal vists.
Hipocresia absurda!
Nanit! :)
Des d'aquest punt de vista tots ens prostituïm. Quin remei!
Però treballar per força, amb gent que no t'agrada i a sobre fent veure que ho passes bé és molt dur.
mira't així trobo que aleshores en alguna o altra mesura engrossirem el món de la prostitució ....a mi la feina que faig m'agrada pe`ro entenc que hi ha feines i feines
No em sembla igual. No desitgem als altres, allò que no desitjaríem per nosaltres (ni pels nostres fills).
La prostitució no és només una qüestió de moralitat, té molts altres aspectes: la dignitat, l'autoestima, la llibertat, la degradació dels nostres sentiments, la vulneració de la nostra intimitat, la violència, la marginació, la malaltia...
Tots els que hem treballat o treballem per compte d'altre és fàcil que en algun moment tinguem la sensació que estem venent el nostre cos, la nostra persona, però és clar que hi ha treballs en què aquesta sensació és més gran, també perquè la gent, el públic, et fa sentir o et tracta com si d'un esclau, en el sentit de obedient a l'amo, es tractés.
Bé, jo hi trobo força diferències, però suposo que és fàcil trobar similituds amb gairebé tot, si les busquem. Seguint el teu símil, qualsevol de nosaltres podria dir que es prostitueix cada dia, però és que d'això se'n diu treballar. Si la prostitució fos legal, també se li hauria de dir treballar, però és inevitable no aparcar les qüestions morals en aquest cas. A més el tema dóna per molta discussió, però molta, molta.
Si fes cas del que opina el meu cap (el rodó que duc damunt de les espatlles) diria alguna cosa per la qual em penjarien a la plaça, dins de classe. Les excuses per les quals es deixen els estudis, els "m'he perdut" quan estaven xerrant de qualsevol altra cosa, els "no entenc res" en lloc de "pots parlar més poc a poc"... etc etc etc. Per no esmentar les vegades que llegir de la pissarra és com iniciar els estudis d'egiptologia ;))
Sí, vendre's i acabar pagant per a que et facin la feina. I a més NO la disfrutis.
Un petó o dos, salero :-)*
Publica un comentari a l'entrada