I potser mai millor dit,
quan parlem del luxe d’imprimir coses a casa quan i com volem. Estem pràcticament
obligats a tenir impressora a casa i a ple rendiment, almenys els qui tenim
joves en etapa escolar.
No faig broma quan dic que
ens els últims cinc anys he canviat tres impressores sense parlar del que t’hi
deixes en tinta que no dura res.
A veure per quan algú posa
en marxa algun negoci del tipus self impressió. A mi no em faria res agafar un
llapis de memòria i anar fins a una espècie de caixer automàtic on fer les
meves impressions, i tornar cap a casa sense preocupar-me per si tinc o no
tinta, perquè he pogut desfer-me de la meva impressora que jau ara al fons del
contenidor, sense haver de gastar-me diners amb un altre màquina que sé des del
moment que agafo la capsa, que té els dies comptats.
Hi ha coses inadmissibles i
aquesta, per mi, n’és una.
13 comentaris:
Tens tota la raó!
Ara mateix tinc el mateix problema, m'he quedat sense impressora i més amb uns quants cartutxos de tinta que segurament no em serviran per a una altra.
mmm ... hi ha algun capitalista per la sala? Seria un bon negoci!! ;)
Aferradetes i molt bona nit!
És el gran drama del nostre temps. La darrera impressora m'ha durat quatre dies. Obsolescència programada de la pitjor espècie. De moment, mentre el meu home treballi a l'administració pública i pugui imprimir-me el que calgui, no la penso substituir.
Això de les màquines va com va. Amb la impressora que tinc he tingut sort, la tinc una pila d'anys, de vegades el problema el tinc per descarregar els drivers, però encara funciona, és clar que quan imprimeixo molt la tinta vola. A la copisteries em sona que valen a 3 cèntims la còpia i si són moltes fan algun descompte.
Sí és realment empipador això de les impressores...
Doncs vés patentant la idea no?, potser fas el primer "duro" :)
Amb un servei com el que comentes, et penses que et cobrarien poc? Es tracta de guanyar diners, t'acabaria sortint més car que a casa. El que no entenc és que calgui fer impressions, aquí està el problema de base. A l'era digital, amb mails, whatsapp, doodles i campus virtuals encara hem d'anar amb papers per aquestes coses? El paper pels llibres, home!
A Sants, hi ha diverses copisteries, i com a mínim a una d'elles, fan el servei que proposes Joan.
Ho sé per una de les meves nebodes adolescents, a qui vaig acompanyar un dia a la copisteria. Quan té treballs de l'escola per imprimir, fa exactament el que dius. Porta un llapis de memòria, i si no hi ha cua, a l'acte i per un preu molt raonable, li imprimeixen. Com que és una impressora gran, queda molt millor que fet a casa.
Poden fer preus competitius perquè ells compren el paper i la tinta en quantitats industrials i a preu de majorista.
Molta sort!!
No em puc queixar de la meva Canon, pobreta, es porta prou bé. Clar que abans en vaig tenir que canviar dues de ben noves d'aquesta marca que tothom fa servir.
Ara de tinta...a galledes! I de tots colors.
A part dels molts treballs que han de fer els joves, a l'institut de les nenes envien les circulars per mail, i les has d'imprimir per tornar-les signades... Apa, a sobre.
Veig que les impressores han agafat algun virus que s'ha anat estenen, perquè la meva també té problemes, ara que pobreta ja té una edat i potser és normal que estigui empiocada...
Bon vespre, Joan.
Això ja està inventat i, com diu xavier pujol, el preu sol ser raonable, i la qualitat, molt millor que a casa.
En el meu cas, fa d'escàner i no pas d'impressora. No sé ni com he de canviar la tinta.
Publica un comentari a l'entrada