Sap greu que es perdin
aquestes coses, sempre havia estat d’una mesura considerable, però amb els
temps i les males costums s’ha anat aprimant fins a tenir poca consistència, de
tal manera que no es manté rígida per la feina que li ve al damunt.
El jovent d’avui en dia ja
l’ha conegut prima i pocs són els que han pogut tenir una de ben gruixuda entre
mans, una llàstima.
Els que sou dels anys
seixanta, sabreu que vull dir quan em refereixo a agafar un bon pa de quilo, la
ganiveta del pa i tallar una llesca gruixuda per fer-te una bona torrada.
Aquell cruixent de fora, tou i calent de dins, fa que sigui un plaer per els
sentits, en vies d’extinció.
Amb el mal vici de fer
tallar el pa a origen, hem perdut aquesta sana costum, i ara per ara, ja costa
trobar adolescents que sàpiguen llescar el pa.
A triar, com la voleu?
12 comentaris:
He, he, sempre tan "xistós" tu...Un pa de quilo dius? a casa la mare els compraven de dos i tres quilos i durava tota la setmana. T'imagines quines llesques de pa, per fer torrades, pa amb tomàquet, pa amb oli i sucre, pa amb vi i sucre, amb les llesques ben xopes i després xarrupàvem el vi que havia regalimat al plat...
Bona nit, Joan.
Tu mateix et contestes, amb el títol... Jo també la vull gruixuda, tal com ha de ser! I tant!
No em preocupa tant que sapiguem tallar el pa o no. El que em preocupa més és que el pa sigui bo. Sóc molt panarra i m'acabo menjant qualsevol cosa, però trobar un pa bo de debò no és tan fàcil. Quan en trobo un, jo me'l menjo a queixalades tallant-lo amb les mans.
Jo el vull com el teu, el recordo molt bé!
Molt ben descrit, a casa també eren de bona mida i és que dinàvem i sopàvem 11 cada dia...
Gruixuda i rígida, tal com ha de ser. I matinera...
... la barra de pa.
Hay Joan m`has fet enrecordar vell temps , ara no més si vas a algún poble del interior trobes un pá crugent per fora i tou i delicios por dintre, a la ciutat no saben el que es.
Salud amic
A mi m'agrada amb molta molla. :D
Gruixuda, sisplau. Que el tall esmolli el desig de les engrunes, i tot d'una, càpiguen a la mà que les recull.
Petons, salero.
En barra, sempre en barra.
Mmmm! quin pa el d'abans, quin sabor, quina textura. I la flaire, deliciosa! Els flequers suant la cansalada pastant el pa, i els forns, de llenya.
Ara les estilitzades bagets: precongelades, prefabricades i precuites. Ni punt de comparació.
Una bona llesca, de pa o del que sigui sempre fa feliç al que la gaudeix.
Més que la mida el que importa és que estigui ben sucada ;)
Publica un comentari a l'entrada