Tothom mereix unes línies,
més quan marxa massa aviat d’aquest món que sovint ens maltracta i és injust.
Tot i que feia temps que
no coincidíem, sempre va quedar, d’aquells temps en que vàrem compartir feina i
estudis. Temps que no ens feia mandra treballar deu hores i anar després a fer
un curs nocturn de dos anys per ser més competitius o tenir més oportunitats.
Potser aquells temps varen marcar una amistat que va perdurar encara que fos a
través del fil telefònic. Havíem sigut i
érem.
Ara només queda recordar,
deixes gent que et trobarà a faltar molt, doncs amb tant sols quaranta-vuit
anys tothom esperava tenir-te molt de temps.
Han passat les hores i no em trec del cap el Still Loving You, d’Escorpions, que sonà a l’església com a
trist comiat. Perquè no es perdi el moment, jo te la torno a posar.
Fins sempre Xevi.
9 comentaris:
Massa aviat, sense cap dubte.
Una forta abraçada.
Joveníssim en Xevi. És una trista notícia fins i tot pels que no el coneixíem.
Van triar una cançó molt expressiva. No entenc la lletra però el cantant hi posa tota la passió.
Una abraçada ben forta!
Una abraçada!
Aquesta cançó em recorda l'adolescència, com a vosaltres, una abraçada
Sempre és més punyent quan algú se'n va quan per l'edat no tocaria...M'agrada això d'acomiadar algú amb una cançó que fos important per a ell...
Petonets.
Sempre ens omplirà d'angoixa i tristesa quan algú molt estimat se'ns va en plena joventut. Una abraçada
Massa aviat per marxar,pero segur que estará en bon lloc.
Una abraçada
Malauradament, hi ha comiats que arriben massa aviat. I aquest, n'és un. Lamento la teva pèrdua. No deixis marxar els records.
Publica un comentari a l'entrada