Quaderns de Ramona Solé

Com que no sóc crític literari em puc permetre el luxe de dir realment el que penso quan llegeixo un llibre. Mai faig ressenyes perquè trobo difícil dir si una cosa és bona o no, però el que si sé fer és dir si a mi em convenç.

Podria escriure condicionat perquè ens coneixem virtualment de fa temps, hem jugat i jugarem segurament plegats altres vegades, però la sinceritat  és un valor que porto amb mi sempre.

Va ser arribar, obrir el paquet, posar-me a llegir,  maleir el poc temps que tinc i haver-lo de deixar per més tard. Penso que de tenir temps el llegeixo d’una tirada. Tot i així amb un parell de dies al vespre l’he acabat, perquè enganxa des de molt aviat, és trepidant i no trobes moment de parar, mentre et fas les teves cabòries de com pot acabar la trama. Reconec que al principi amb tants noms em vaig perdre una mica, fins i tot vaig fer enrere alguna pàgina en alguna trama que explicava històries passades. Però un cop agafat el fil, no et deixa descansar, és un tipus d’escriptura directe, sense palla, cosa que jo sempre agraeixo doncs la fa trepidant.

Té un punt de sensualitat molt ben trobat, que et fa volar la imaginació fins on el cervell et dicta.

Una història creïble, un final inesperat per treure’s el barret, gust amarg de coses que no haurien de passar, però la vida és així de dura i moltes vegades la ficció es queda curta. 

L’he gaudit molt, ja ha passat a altres mans, i si una cosa et demano és que no paris, ho has fet molt bé Ramona. Molta sort.