Ja han passat molts anys,
quasi quaranta, que un perla, perquè altre nom no té, va fer el que va fer.
Avui encara rient m’ho explicava.
Per encàrrec de la seva
mare, va anar a segellar la quiniela on sempre es dipositen tots els somnis de
tenir un cop de sort. Ell amb els diners a la mà va preferir gastar-los jugant
o comprant qualsevol cosa, total mai no toca, pensà. Un cop a casa, amb
habilitat desenganxa el segell de la setmana passada i l’enganxa a la papereta en
curs, que deixa al calaix on la seva mare esperarà al diumenge nit per comptar
resultats.
Aquell diumenge va ser
diferent, un catorze amb múltiples que un cop passats els resultats es
convertien en vint milions de l’època o uns cent vint mil euros d’ara.
L’emoció només va durar
fins el dilluns a primera hora, quan va ser informada de que era el segell de
la setmana passada.......res, ni cinc de calaix. I no el van matar.
15 comentaris:
Quina putada. I com dius no ho van a matar, encara que pot ser que no seria per ganes. Casos d'aquests coneixia per fer-li la broma a algun company, però a l'inrevés per fer-li creure que els havia tocat. Ara així de veritat no ho havia escoltat mai.
Si no parles de tu, deus parlar d'algun germà... en tot cas... em sembla que m'estalviaré seguir... matar-lo no, però...
Es devia salvar pels pèls...
Si han passat quasi quaranta anys ja pot respirar tranquil però segur que li van fugir les ganes de repetir-ho.
Amb la sort i els calerons no s'hi pot jugar, home!! ;)
Aferradeta!
L'ensurt no li treu ningu!
Per sort els milions perduts no van arribar al riu.
Estadísticament els jocs d'atzar tipus quinieles i loteries porten més desgràcies que gràcies, per això jo no m'hi acosto.
Va tenir sort de la paciència de la mare... jo el mato!
Quina mala llet ....
La mala sort es manifesta de diverses maneres, algunes insospitades.
Matar-lo no, però jo si hagués estat de la mare, potser li hagués donat un bon mastegot...Pobre dona,segurament tota una vida lluitant, per tenir quatre quartos i quan ja els té coll avall, resulta que res de res...Pobre dona!!!
Bon vespre, Joan.
Al destí li agrada fer bromes pesades. Es devia petar de riure en veure la cara que feien tots. Un per la por de les represàlies i els altres...
La llei de Murphy es compleix en molts casos però en aquests SEMPRE!
Ostresss!
20 milions perduts i no el va matar!!! Una santa aquesta dona.
Efectivament, un perla!
Publica un comentari a l'entrada