La barreja

No en volia saber rés del que passava, no li agradaven les notícies que diàriament es repetien d’una forma o altre, per no ser mai gaire canviants. 

La  conseqüència d’això, presumptament,  ha estat que tot tallant un bol de macedònia li ha vingut al cap la actual  política espanyola. Però ara la gran pregunta que es fa, és de què s’ha alimentat el seu subconscient?  si de la barreja de tants colors o del fet de estar-ho tallant tot a trossets, tot i haver tret prèviament qualsevol corc o podriment. 

El càsting

-Que fan allà, que tots van a empentes per agenollar-se davant del foraster?

-Fa un càsting diu.
-Càsting de que?

-Es veu que vol gent per anar a treballar a una mina que té lluny del poble, per un parell de mesos. Diuen que paga molt bé, però jo sóc massa vell per anar-hi.

-I n’agafarà molts?

-Es veu que si, que tot el que  veu bé l’agafa. Tu què, t’hi animes o no? 

-No jo passo, veient tants que marxen, tantes dones que quedaran soles....em quedo aquí, que de feina a treballar a la mina en tindré de sobres

La meva aportació a Relats Conjunts del mes de febrer

Egoisme virtual

Sabem que allò de, mentre jo vagi bé als altres que els donin, és cada cop més habitual, perquè dir-li normal no seria la paraula.

Em trobo amb gent que fa un ús de les noves eines virtuals de les que disposem ara d’una manera poc seriosa. Tots fem servir el whatsapp per la nostre vida diària i com no per la feina, doncs et permet dir coses sense haver de molestar amb trucades que no saps si seran  o no oportunes. Però cada cop més em trobo amb gent que et bombardeja quan et necessita però que no respon mai quan tu el busques.

No és que reclami una immediatesa, que tampoc és bo, però que hagin passat hores sense haver contestat i que quan tens un missatge d’aquesta persona sigui per demanar-te un altre cosa ignorant el que un li ha demanat, ho trobo d’una falta de respecte considerable. 

Bloquejar és una solució, ignorar també, trucar i dir-li el nom del porc seria lo seu....Però què és el que feu/ faríeu si us hi trobeu?  I tots sabem, que hi ha persones que parlar-hi tampoc serveix de massa.

Quanta merda

Resulta que ara que un foc, provocat per en un cúmul de deixalles mal amuntegades o poc arreplegades,  surt brossa arreu de la que abans no se’n feia ressò. Tot són deixalles incontrolades.

Quan varen sortir casos de corrupció, en sortiren cada dia un de nou i encara no han acabat.

Han sortit, desgraciadament casos de pederàstia, i ara plouen denúncies cada dia de nous abusos....i així podríem anar continuant amb tots els casos que surten i un cop fets públics es multipliquen a una velocitat increïble.

O sigui que de tot, el que més costa és ser el primer, un cop trencat el gel la resta és bufar i fer ampolles . 

Però el més preocupant és, que tot  el que ens envolta està ple de merda, que nosaltres anem sortejant mirant de no trepitjar-ne cap. Difícil creuada, doncs  no queda un pam  de net, i és cada vegada més difícil de trobar on posar els peus.

Te l'aixequem per un euro

Vaig llegir  ahir, en un cartell enganxat a molts punts dels carrers, en plena fira de la Candelera a Molins de Rei,  un anunciat que em va cridar l’atenció: Te l’aixequem per un euro.

Per sort no és que hom ho necessiti, però està bé informar-se de qualsevol cosa que pugui esdevenir important en el temps. Vaig llegir-ho atentament per si calia apuntar algun número de telèfon...però no va ser el cas. La cosa anava de comprar una butlleta en la que de sortir-ne premiat, els joves castellers, previ acord de dia i hora aixecaven un pilar de quatre a qui l’hi toqués i en el lloc acordat. 

No sé si varen fer gaire caixa, però de cridar l’atenció si que ho varen fer, doncs no era l’únic que ho llegia. Si el cartell hagués posat:  hisenda som tots, segur que no s’ho llegeix ningú. 

Zero de vuitanta

Aquests dies amb la presència de la passarel·la zero vuitanta, es fa més que mai, palesa la meva ignorància per la moda d’aquest tipus.

Heu vist mai aquests models pel carrer? Perquè jo no, mira que m’hi fixo, però no veig models amb aquestes peces, ni amb barrets gegants, ni amb roba futurista o retro i molt menys talles trenta quatre ensenyant els pits. Cosa prohibida actualment tal com anar sense samarreta.

Aleshores perquè serveix exactament? Va a un sector reduït d’alt nivell adquisitiu? Es tracta d’un posicionament de la marca a les botigues? Potser no té res a veure el que ensenyen amb el que ens acabaran venent? No ho sé, moltes preguntes a les que no trobo resposta i el que veig és que la gent es vesteix a les grans superfícies,  de draps fets per gent que les fa precàriament i perquè no dir-ho: il·legalment. 

Suposo que el nom de la desfilada deu venir donat per el fet de que el que mostren s’ho posen zero de cada vuitanta persones.