Sempre corrien les preses
per fer qualsevol escrit o còpia, no hi havia manera de que la gent tingués una
mínima previsió a l’hora de fer els encàrrecs. No era prou fotut, que els
tenien sempre allà tancats per motius de confidencialitat, que a sobre havien
de fer hores extres.
Ell sempre s’oferia a
quedar-se fins molt tard, deia que no tenia son i que continuava fins altes
hores. El que no sabien els altres, és que feia servir això d’excusa, per escapar
del lloc de feina i anar a veure la seva mossa que com ningú li feia pronunciar
les aaaah.. i les oh......
No va passar massa temps fins que algú s’adonà que les lletres
fetes de nit tenien diferent vista i algunes faltes que de dia no es produïen.
Sense dir cap mentida, ell
ho atribuïa al cansament i la falta de concentració nocturna. Res més lluny de
la veritat, doncs quan tornava d’estar amb ella, estava tant fet pols que ni la
ploma se l’hi aguantava dreta.
Aportació a Relats Conjunts del mes de Gener. I vosaltres .........escriviu?
18 comentaris:
Doncs sí... i tant és l'hora :)
M'ha agradat.
Si la ploma no s'aguanta dreta… Houston, tenim un problema! Bon relat, Joan!
És que quan tens altre feina no pots estar per la feina. ;-)
Dues tasques nocturnes molt poc compatibles. Millor dedicar-se només a una en exclusiva. No diré a quina...
No es pot repicar i anar a la processó, no podem ser a dos llocs a la vegada... Millor triar-ne un.
Molt divertit. Algun dia tindrà el cap en un altre lloc i hi trobaran alguna sorpresa escrita :D
Les paraules de la nit tenien un vel d'amor que les feia més interessants...
Petnets, Joan.
Això passa per estar a totes hores utilitzant la ploma. M'agrada el relat
Sí :-) (prova fefaent...ara me fan pessigolles perquè no me caigui la cara damunt del teclat... amb una ploma...)
petons, salero!
amb tanta activació pobre potser que deixi descansar una estona la ploma i podrà tornar a aixecar-la sense esforç
Per sort al matí, després d'un bon esmorzar, ja se li aguanta dreta ... per escriure.
Bon dia Joan.
Doble jornada, l'amor per les lletres no té límit!
Tal vegada si fa el treball a quatre mans s'estalviarà perdre temps en desplaçaments.
Això és degut a què de tant en tant la té que sucar de tinta.
No es poden concentrar en dues coses alhora, ja ho diuen les males llengües! ;)
Molt bo!
Massa feina per a l'home que escriu... divertit!
Hi estic d'acord, segons quines "feines" cal una bona distracció de tant en tant.
M. Pilar http://artgrocdefoc.com/relats-conjunts-lescriba/
Publica un comentari a l'entrada