En
la seva llista per el nou any i amb total prioritat encapçalant la llista, la
seva màxima il·lusió era casar-se, però
no havia arribat al quinze de gener i ja
s’ho havien deixat amb el seu xicot. Del gimnàs també en començava a estar
farta.
Estava
convençuda de que les llistes no serveixen per res, més enllà de la il·lusió
amb que i quan les escrius.
12 comentaris:
Si que li ha durat poc... Però la ilusió és la il·lusió, encara que duri només l,instant de fer la llista...
Gairebé n'hauria de dir: "els desitjos de les llistes"
Suposo que depèn dels desitjos i de la força de voluntat per fer-los arribar a bon port...
Petonets.
No serveixen de gaire, no, centrar-se en un únic punt ja és molt!
Però seguir-les fent és tenir l'esperança que canviarà la tendència algun dia i les complirà.
Escriure els teus desitjos és com un acte artístic, serveix per expressar emocions.
Esta bé tenir-les, com somnis, però... els peus a terra!
D'això se'n diu, vist i no vist!! ;)
Desitjos sempre en tindrem, que es facin realitats ja és més complicat, tot i que una mica d'esforç no sobra mai.
Aferradetes o bon dia!!
Potser passes una bona estona fent la llista, però d'aquí a complir els punts que hi surten...
El truc estar en infiltrar a la llista algunes coses que saps segur que pots fer o aconseguir, i així quan les ratllis com a objectiu aconseguit, et sentiràs més que bé, hehe.
Igual algun fada padrina va pensar: Però on vas, casar-te !!!
Millor fer la llista de la compra: consola(do)r(-se), mantega, plàtans, nocilla, nòvio envasat al buit...
;-)****
Publica un comentari a l'entrada