Malauradament aquests dies ens afartarem de formatgets,
servits en safata rodona, amb una gran varietat de colors i perquè no de
gustos.
Seria bo que almenys algun dels que ens serveixen sigui
del nostre gust i a ser possible que fos el tall gros.
Dins la safata hi ha d’aquell tipus florit i ranci que
molta gent encara pren. A alguns ja no els hi agrada i volen tastar un altre
varietat que barregen algunes llets intentant amagar el tuf a ranci, però que
no s’enganyin que tard o d’hora sortirà el regust.
Aquell que s’ha depurat deixant de banda un tipus de llet
massa arcaica, sembla que té molts adeptes i sense ser majoria a la safata si
que pot omplir-ne un bon tros.
Podem trobar aquell de poca qualitat, però que amb tanta
propaganda enganya a molta gent amb la promesa de repartir formatge a dojo, a
parts iguales, comprant poca llet.
També aquell que amb pujades i baixades molt fortes
sempre s’ha mantingut ferm en el que vol i que altres formatges hi combinen,
encara que forçats, per ser tall gros.
El de cobertura vermella tampoc hi falta, però són molts
els que es queixen de que el seu interior ha canviat massa en els últims temps
i no té un clar gust determinat.
I aquell tall petit, minúscul que també vol estar a la
safata i que la majoria es pregunta: això qui coi s’ho menja? Però persisteix
tant que el gust a ranci i el color fa pensar en barreja de molt mal empassar.
El tros nou, que molta gent no ha tastat massa però que s’insinua
diferent, amb un tall per no desmerèixer i que amb la seva ajuda pot ajudar a
consolidar altres formatges com a líders. Val a dir que hi ha moltes veus que
diuen estar fet amb mala llet.....
La safata està servida per uns dies, l’avantatge que té
és que depèn de com es vulgui veure, només cal canviar de marca de diari.
Però el que més espero, és que no em tornin a fer menjar
el ranci quatre anys més o com a mínim que tinguem la llibertat de guardar-nos
la llet per fer-nos el nostre propi formatge.
12 comentaris:
No hi ha com poder-nos fer el nostre propi formatge... N'hi ha uns quants que maregen, només d'olorar-los de lluny.
El més important és poder tastar el que ens agrada més que la resta... :)
el ranci, per desgracia , sortirà quatre anys més.... esperem no tenir que suportar-lo i tenir el nostre propi quan abans.
M'has despistat una mica amb tant de formatge, la majoria per mi són rancis, encara que a alguns els han posat un embolcall de colors lluents. El de color taronja és el que fot sempre més pudor, però aquest ja estava a la venda a les botigues de veritat, busca'l, olora'l, i ja veuràs que fa olor a podrit. I el seu equivalent polític encara més, perquè almenys aquell tan pudent té bon gust, si t'agraden els formatges forts. El formatge lila només té bon gust a la primera mossegada, després el trobes molt carregós. El blau i el vermell estan caducats, però la gent passa tanta gana que se'ls menja igual.
El que està clar és que nosaltres hem de consumir producte de proximitat, menjar-nos els nostres formatges, perquè el formatge, o te'l fas tu, o t'has de menjar el del súper, i és una porqueria. O què esperem, que els formatges gourmet de Catalunya siguin de color taronja o lila? No fotem, aquests no guanyaran mai cap premi. Formatges de segona.
El formatge no és un dels menjars més tradicionals de les dates de Nadal.
M'estimo més unes neules independents i uns torrons republicans.
I per la diada de reis, tortell, però sense corona.
L'he trobat molt adient aquesta comparació, formatges-polítics...En veig molts que ja tufegen d'un tros lluny,(ambdós) no ens hi aproparem pas, tot i que com diu el Xavier, no són gaire menges típiques de Nadal, però la comparació és bona. Jo també prefereixo neules i torrons d'aquells que cada mossegada és un pas cap a la llibertat!!!
Petonets.
bona metàfora!!!!! m'oloro la rancior i la fortor del formatges que ens vendran
Varietat en hi ha, ara que inspirin confiança i que garanteixin la qualitat de la llet...
Jo ja tinc clar el que he de triar.
Bona metàfora Joan. Jo espero que deixin de banda els interessos i que es posin d' acord però cada cop jo veig més lluny, llavors et sents defraudat i encara que seguirem lluitant, la desil-lusió és colectiva
Bona metàfora Joan. Jo espero que deixin de banda els interessos i que es posin d' acord però cada cop jo veig més lluny, llavors et sents defraudat i encara que seguirem lluitant, la desil-lusió és colectiva
Ostres, jo crec que passo del formatge, ja menjaré una altra cosa.
Ostres al principi m'has despistat i fins i tot he pensat "Caram en Joan, què té contra el formatge?" però després ho he vist clar i de quina manera!! Molt bona la comparativa! I estaria bé això de poder-nos fer el formatge al nostre gust però amb tanta mà que hi remena...☺
Una abraçada i BONES FESTES!
Publica un comentari a l'entrada