dimecres, 29 d’octubre del 2014

Quedem al Zurich, per feina


Rebre aquest missatge era senyal d’anar sense excuses al bar i asseure’s pacient-ment a prendre un cafè.
Llavors venia una persona, diferent cada vegada, s’asseia al costat i després de demanar un cafè, et donava un sobre amb una foto i les instruccions i un l’altre amb diners.
Feta l’entrega ja no hi havia manera de fer-se enrere, la missió no admetia excuses i abans de vint-i-quatre hores havia de fer-se efectiva.
Anem per feina doncs, vaig pensar mentre obria el sobre, per llegir les instruccions que com sempre començaven amb allò de: que sembli un accident, per continuar amb els detalls del individu i les seves costums més regulars. 
Al llegir-les atentament, em semblaven més properes que mai, fins i tot les podia endevinar abans de llegir-les, cada cop estava més descol·locat, temia el pitjor. Per sortir de dubtes vaig mirar la foto per corroborar l’objectiu. Llavors vaig veure que tenia un problema, jo era el de la foto.

La meva segona proposta de quedem al Zurich bases aquí


15 comentaris:

xavier pujol ha dit...

He gaudit de valent amb aquest relat curt i condensat.
La solució per al protagonista és fàcil: que sembli un suïcidi.

Carme Rosanas ha dit...

ha, ha, ha.. Joan ho té complicat, el pobre!!!

Em sembla que o bé s'ha quedat sense feina o bé la feina es quedarà sense ell.

M. Roser ha dit...

Ostres, t'havies d'eliminar a tu mateix! Això et passa per entrar al negoci dels sobres, he, he...
Bona nit, Joan.

Sílvia ha dit...

haha, brillant!

Gemma Sara ha dit...

Molt bo, Joan, no sé si haurà passat mai a la història de la criminalitat! 2n relat, vinga, a veure si m'agafes ;)

Gemma Sara ha dit...

Molt bo, Joan, no sé si haurà passat mai a la història de la criminalitat! 2n relat, vinga, a veure si m'agafes ;)

Gemma Sara ha dit...

Ai, quina mania que tinc de clicar dues vegades, sinyor!

Gerònima ha dit...

Ostres! no sé què dir-te! millor haver llegit ell el sobre que un altre! I només 24 hores? Bon moment per dir-se: "avui és un bon dia per canviar de vida!!"
Molt bo el relat Joan.


Sergi ha dit...

Caram, no es pot demanar més d'un relat d'aquestes dimensions! Ben trobat, ja pensava per on sortiries, perquè la història és molt típica en aparença, però tal com acaba obre una infinitat de possibilitats.

Joana ha dit...

Quin ensurt!!

Relatus ha dit...

Que agafi els diners i foti el camp cames ajudeu-me, ara q encara pot

Glo.Bos.blog ha dit...

Quin dilema! S'assassina o fuig per potes?

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

a veure com s'ho fa aquesta vegada

Elfreelang ha dit...

brutalment bo! que sembli suïcidi sembla la sortida més bona

Eduard ha dit...

Bo, bo, bo...
I s'estan multiplicant les històries negres al Zurich!
(Ens ho haurem de començar a fer mirar, això).