dilluns, 13 d’octubre del 2014

Fruita del temps

De sempre que havia estat considerat un home valent, d’aquells que no mostren mai els sentiments. Estava en boca de tothom que mai ningú l’havia vist deixar anar una llàgrima.
Però avui tot i la seva avançada edat, en un menjador ple de gent a vessar, se l’hi ha vist caure un parell de llàgrimes per sota les ulleres.
Com n’arribaven a ser de verdes aquell parell de mandarines que ell mateix acabava de despullar i que n’esperava un gust  tant diferent. 
És ben bé que les coses només són bones quan estan al punt o a punt.

13 comentaris:

Sergi ha dit...

A casa hi ha mandarines d'aquestes, però jo no en tastaré cap. Aquí la que porta els pantalons és la valenta que se les menja i en gaudeix. Jo ploraria igual que tu.

kira permanyer ha dit...

jajaja un doble sentit molt bo que he experimentat avui a les 10.10h més concretament escoltant Rac1

Sílvia ha dit...

Sí, s'han de provar al punt, que gaire madures perillen de florir-se. El doble sentit et funciona fantàsticament en aquest micro!

xavier pujol ha dit...

..al punt o a punt.
Sempre a punt, dèiem els llobatons.

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

i quin és el punt?

Glo.Bos.blog ha dit...

Poques coses em desagraden tant com la fruita àcida. :(

Gemma Sara ha dit...

Avui no sė si et segueixo, mira que sóc de metàfores, però em sembla que en començo a tenir sobredosi.... la fruita al punt, les coses al punt i a punt i al seu punt, si pot ser, que és quan ve més de gust menjar-se-les....

Joana ha dit...

Doncs aquesta mica de "picantor" els hi dona un encant...

M. Roser ha dit...

Trobo que és ben trist, que les seves úniques llàgrimes, siguin per culpa d'unes mandarines massa àcides!
Jo penso que a punt, per fer alguna cosa, però la fruita crec que ha d'estar al punt de maduresa...
Bon vespre.

Laia ha dit...

A mi m'encanta la fruita, de tota mena, però he de reconèixer que tinc debilitat per les mandarines, les taronges i les pomes àcides. La resta, al punt, però aquestes petites perles àcides m'agraden!

Com que veig que ningú d'aquí en vol... Totes per mi! :P

sa lluna ha dit...

Ni abans ni després, cada cosa al seu temps i això es pot aplicar a gairebé totes les coses, encara que les excepcions ens facin plorar.

Aferradetes, com més t'agradin! ‾‿⁀

rits ha dit...

Què els passa aquest any a les mandarines? encara no n'he menjat cap de bona!!!!

Drapaire de mots ha dit...

Dolcetes, jo també les prefereixo dolces...