dimarts, 18 de febrer del 2014

Casum el retractilat

Quina il·lusió quan om rep o compra alguna cosa i es desfà en l’ànsia per tenir-ho entre mans i provar o començar a muntar-lo, per tenir aquell moment de felicitat, que per això un s’ha gastat els calers.
Però ves per on,  topem amb el sistema d’envasat més odiós que ha generat l’homo habilis, amb la seva habilitat per tocar els collons. Ens trobem sens dubte davant d’un objecte sigui delicat, de fusta, electrònic o de caire sexual que està oprimit dins els seu envàs de plàstic retractilat i, moltes vegades amb la inscripció de no feu servir objectes tallants per obrir-lo. Ho intentem amb les dents o fent força on ens sembla que té un punt feble, però res allò resisteix més que un mal govern, que ja és dir.
Al final acabo agafant el perillós cúter, fent-lo anar amb precisió  quirúrgica per intentar alliberar el que és meu. 
Com que amb el pas del temps un es torna més pacient i savi, he descobert que com més ràpid vols que sigui l’alliberament, més estona ens cal. Si us trobeu davant d’aquest maleit embalatge, no correu que és pitjor, preneu-vos el vostre temps, mireu-lo amb deteniment i ataqueu per on més mal l’hi faci. 

12 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ben bé així, com més vols córrer pitjor te'n surts...

Poc a poc i bona lletra...

Sílvia ha dit...

Hi havia un rei que deia als seus servents: Vestiu-me a poc a poc que tinc pressa. Fan posar molt nerviosa aquests embalatges, grr...

Sergi ha dit...

No estic segur de quins embalatges vols dir. Són potser aquells de plàstic més aviat dur que tenen dues peces segellades i cap espai per obrir-los? No sé si m'explico, però si són aquests, els carrega el diable. I efectivament, t'hi passes la vida fins que acabes agafant unes tisores i a la merda les indicacions!

Núria Martínez (Bruixeta) ha dit...

I el pitjor es quant agafes el cúter amb tot la cura de no malbaratar el que has comprat, però ets una manasses, com jo, i corres perill d’acabar amb un dit de menys i el embalatge intacte!!!

xavier pujol ha dit...

Uns amants no van tenir la precaució de retirar amb antelació aquets odiós plàstic que "protegeix" l'envàs de lubricant. La lluita amb el plàstic va ser frenètica, i s'allargà.
Quan ho aconseguiren, alguna altra cosa fallava.
La frase de després va ser: "no m'havia passat mai, és la primera vegada"...

Fita

kira permanyer ha dit...

jajaja et dono tota la raó. I quan es tracta d'algun objecte que pot no funcionar, tipus Reproductor CD o similars, encara tenen la barra de dir-te quan el tornes que no val perque la capsa de plastic "segellada" està tallada... ja!

Relatus ha dit...

Els envasos més malparits que m'he trobat mai són els de les nines, tipus Barbie o Monsters Hight. No n'hi ha prou a treure el plàstic que després tens que tallar les brides que lliguen coll, braços, cintura, cames i cabells. Com si tinguessin por que s'escapin, no ho entenc

M. Roser ha dit...

Jo també sóc de les que perden la paciència amb els envasos i alguna vegada, a més de tallar el plàstic, he fet alguna petita destrossa al contingut...Tens molta raó, em cal una mica més de paciència!Ufff!
Bon vespre.

Elfreelang ha dit...

jo no en tinc gaire de paciència amb els cassum aquest de retractilats ....m'agradaria conèixer el pare o la mare del qui el va crear

El que em passa pel cap ha dit...

Rens tota la raó, estan fets amb molt mala idea. Alguna cosa he esgarrat jo amb les preses.

Unknown ha dit...

I què me'n dius dels "Abrefácil" q no hi ha manera d'obrir-los??? Com els odio!!! :S

sa lluna ha dit...

El mires una estoneta, respires, li dones la volta, respires. El deixes i surts a córrer una altra estona, respires. Quan tornes estàs més relaxat, respires, i més cansat, respires ... ara ja pots obrir-lo amb menys angoixa i no deixis de respirar.
Són envasos per millorar la paciència!! :(

Aferradetes!! :)