Passats ja els dies, després
d’acomiadar al gran Mandela i tota la seva tasca en aquest planeta, em queda
aquella pregunta que mai sabrem resoldre, perquè realment no va passar.
Si allò que va ajuntar les
masses dels dos colors, el rugbi, i que va ser una gran empenta per tot l’afer
que ell portava lluitant de tants anys, podria haver canviat tot, només amb el
factor sort.
Que hagués passat si als
primers partits, aquella selecció hagués estat eliminada? Les arrels ja estaven
posades, sí, però no descuidem que el fanatisme per l’esport és l’opi del
poble. Potser un mal resultat hagués provocat tot una sèrie de retrets, sobre
de quin color era la culpa de la derrota. No ho sabrem mai, el resultat va ser
immillorable pel món, però segueixo pensant que el factor sort va jugar la
última carta. En tot cas, un gran home que va canviar el pensament de molts,
que va estar al lloc oportú i en el moment precís.
10 comentaris:
Desconec la història que va portar Mandela a ser qui és, em sap greu, suposo que quedaré com un inculte. El que sí que sé és que ja pots ser tan bo com vulguis, en qualsevol aspecte, que si vas mancat de sort, no arribaràs massa lluny. La sort, l'atzar o el que sigui sol ser un factor determinant, i si bé la podem anar a buscar, sovint no depèn de nosaltres.
Penso com en XeXu, hi ha gent molt bona que ja sigui pq no ha tingut sort o digues-li com vulguis es moren de fàstic, i en canvi hi ha un bé de Deu de pocasoltes que han arribat mooolt lluny gràcies a enxufismes, coneixences o cops de sort...
Va tenir una vida dura però va lluitar per la llibertat malgrat tot.
llàstima que al seu funeral i anessin tants inútils, cínics i incompetents.
Gran home, i únic en molts sentits. I tens raó, va estar en el lloc i en el moment oportú, sempre.
Llàstima que hi haurà qui només el recordi com l’avi que es va passejar per el camp on va guanyar una selecció de futbol...llàstima
El factor sort és importantíssim, és el que fa que s'inclini la balança cap al triomf o el fracàs, però la tasca d'aquest gran home, tard o d'hora, hagués donat els seus fruits.
Perquè la sort t'acompanyi li has d'oferir les teves batalles dia a dia, les teves quimeres, les teves renúncies, la teva convicció, els teus somnis ... i tot i així, l'última paraula la tenen els Déus.
Independentment si va ser sort o no, va fer molt bona feina i així ens ha arribat a tots.
Bon dia i salut! :)
El factor humà suposo que té de company el factor sort. Quan una cosa es fa amb humilitat i justícia, la sort sol venir per si sola.
Es facil q, malgrat fer tot el possible, la sort no ens acompanyi. Pero es mes dificil no fer res i tenir sort
El factor humà i la sort foren determinants, però també la llavor posada i... el pragmatisme de tots?
A Bòsnia molta gent desitjava que la selecció de futbol es classifiqués pel mundial per fer quelcom simil·lar a Sudàfrica, Ara, no sabem si han hagut suficients llavors ni si hi haurà sort. La qüestió és que hi ha al país molts Mandelas que el món gairebé no coneix disposats a curar ferides.
Penso que la seva visió del món, era tan especial, que en el cas que haguessin perdut, segur que era prou intel·ligent per buscar un altra camí que permetés la reconciliació...De totes maneres, el factor sort de vegades ajuda! Però quan es fa una feina ben feta...
Petonets, Joan.
Publica un comentari a l'entrada