Es tracta d’eixonar olives, del
arbre de la pau, fent-les escorre entre les mans per salar i així poder fer
algun vermut d’hivern amb producte de casa. Això comporta una sèrie de
passos a seguir passat aquest primer, doncs seguidament ens caldrà treure el
fullam i triar les més bones. Amb tot net i triat les posarem uns quinze dies
amb aigua per treure l’amargor, això si haurem de pensar en canviar l’aigua de
les olives cada dia.
Passats els dies d’adaptació,
farem un aigua sal, saturant l’aigua fins que una trumfa, també anomenada
patata suri. Ella sempre ens guia en el camí.
Per acabar sempre hem de
ficar, en aquest cas les olives, en pots que acabarem d’omplir d’aigua sal. La
patata deixeu-la fora. Un mes més tard ja podrem
procedir al destapar i convidar a que ens tastin les olives, juntament amb una ”relaxing
cup of” cervesa catalana, que sens dubte ens pot tornar a portar al ús del verb
eixonar......i potser aquest cop no anirà d’olives.
 |
| D'aquí un mes podem fer el vermut |
15 comentaris:
Doncs, tens raó, jo no coneixia aquest verb. I ja sabeu que m'agrada molt aprendre paraules noves.
Només un mes triguen a fer-se les olives? jo creia que era més!!!
Ho expliques molt bé. Però jo no tic olives per eixonar, o sigui que de tot aquest procés només aprofitaré la teòrica.
El que m'agradaria és fer les practiques menjant olives acompanyades de vermut, encara que tingui que esperar un mes...
Ben desconeguda per a mi aquesta paraula...Pot ser que és el què els nostres veïns en diuen "varear"? jo mai trobava l'equivalent en català...
Bona nit, Joan
Massa temps d'espera i massa feinada! Digue'm dropo, però podent-les comprar directament a la botiga, quina mandra haver-les de preparar. Per quan les vulguis menjar ja no tindràs ganes de vermut!
Doncs sona molt bé, això d'eixonar, ostres he fet un link amb eixugar i he recordat que tinc roba estesa! Xauu!!
Jo començaré a cole amb els nens!
Res com el que es fa a casa!
Ostres Garbí, com m'ha recordat les que feien els pares a casa!!! Els hi posaven herbes, "jadrea" al meu poble... També s'aixaven una mica el primer de tot. Potser has vist alguna vegada per allà :-)
Jo que sóc de terreny d'olives, no havia sentit a dir mai aquest verb, encara que per les terres de Lleida tenim uns verbs molt particulars. Ara preguntaré quin sinònim pot tenir...
A casa meva en diem anar a collir olives per l'aigua... Som així de simples.
Després hi ha les que es "trenquen" i les que s'hi posa sajulida, tot un ventall de gustos.
Jo encara recordo el gust que tenian les que feian els meus avis i es que con lo fet a casa no hi ha res.
Jo tampoc el coneixia... m'encanten les olives, i com més amargants, millor. Bon vermut Joan!
quin dia has dit que havíem de venir a fer el vermut amb olives i cerveseta ???
Desconeixia completament el verb i tota la feinada que comporta fer olives.
Ens ensenyaràs el resultat?
EIXONEM el nostre futur i el nostre menjar... sempre es molt millor saber com serà i participar-hi que no esperar que ho faci un altre... i a sobre que ens agradi, que no amargi.
Publica un comentari a l'entrada