Portava dies veien aquest
grafit a diferents llocs del paisatge urbà, cada vegada que el veia m’emprenyava més, semblava que algú s’havia
proposat d’escampar-ho a tota la ciutat.
Avui ja ha estat, o això em
pensava jo, la gota que ha fet vessar el got quan l’he vist estampat de bon matí a la
façana del meu habitatge. Ara si que forçosament l’hauria de veure cada dia mínim
un parell de vegades.
Però avui és divendres, no em
vull capficar més del compte, necessito sortir una mica a veure si trobo alguna
joveneta que m’acompanyi a treure’m les cabòries.
La nit ha estat generosa amb
mi, no han passat ni quatre hores i ja tinc companyia disposada a fer una
última copa a casa meva. Posada la primera copa, ve la segona, una mica de
música intel·ligent que s’anava alentint progressivament, ball cada cop més
proper i, com no, peces de roba que
anaven fent piló al terra.
Ha estat després, just quan
m’ensenyaves on l’esquena perd el nom, que he vist la mateixa imatge del grafit
en forma de tatuatge.......
Mai havia vist en mi, una virtut
tant poderosa, el que no sé, és si era un poder afrodisíac dels dracs o era
revenja pura i dura. Però quina nit.
Per cert, ella ha
quedat....encantada, diu que demà després de dibuixar, vol tornar a veure’m.
Aquesta és la meva aportació a Relats Conjunts......us hi animeu?
25 comentaris:
Així que hi ha coses que canvien el punt de vista... :D ara aquest dibuix li semblarà genial, no?
Fixat, tu quines coses... he, he, he...
Ja ho entenc ja.... No hi ha res com veure-ho al natural, que això de les parets fa perdre la gràcia! :D
Compte! en la repetició aquest dracs són afrodisíacs i et podrien fer caure en l' addicció.
Tu ves jugant i acabaràs amb els dracs al pit.
(Per si no te n'has adonat, se t'ha oblidat el "69")
Ben trobat, i en la teva línia, hehehe. Realment, depenent dels ulls amb què es miri, la perspectiva canvia molt. Com diu la Carme, segur que el dibuix ja no li molesta tant, encara que segueixi preferint el que la noia porta incorporat que no pas el de la paret...
Podem dir que vares veure l'original no? :)
És que tot és tan relatiu. Com ja t'han dit, segur que ara el grafit ja li agrada més- :-D
M'encanta com escrius, ets un crack...
on l’esquena perd el nom, i l'enteniment: quan el cap de baix s'engalaverna, el de dalt no governa.
Aquests drac tene una atracció molt poderosa.
Els dracs, estratègicament tatuats, i la música intel·ligent fan meravelles!!!
El que semblava un malson va acabar en un somni fet realitat! M'ha agradat el toc d'humor que li has donat.
Un mai sap on poden aparéixer els factors o els elements afrodisíacs. Saber transformar els inconvenients en plaers és tot un art.
Es bo canviar de tant en tant oi??
Molt bo !!
Gràcies
Ui, ui... i hi ha moltes més cases "assenyalades" per la ciutat?
Més d'un ja voldria trobar el grafit a la seva! Bona història
Ara és un grafit que posa.
No sols ès important el grafitti sinó qui el sosté.
M'ha agradat
Salva
uf!! tot és relatiu i subjectiu!!
molt bon relat
Mira, mira si costa poc de canviar de parer...
Ara el de la seua paret serà un grafit molt evocador. ;)
Vols dir que ara quan surti al carrer i vegi les parets no tindrà problemes amb els pantalons?
Molt bo!
genial molt en la teva línia.....sinuosa i càlida
Està clar que l'opinió varia segons el "suport" del grafit!
;D
Anem a buscar / la bola de drac... Molt bo!
JO vull fer-me una lletra. Hauré de vigilar amb la inicial del personatge que triï ;)
És la revenja. Aquesta cosa de l'amor-odi realment funciona.
Publica un comentari a l'entrada