dimarts, 8 de gener del 2013

Salvador Macip, El Rei del Món

Tot escriptor té una obra maleïda, pot ser la primera o qualsevol altre, però quasi és segur que una o l’altre s’entravessa i no surt com hauria de sortir.
El desafiament d’en Salvador de salvar de la foguera alguns exemplars del Rei del Món, va fer que m’apuntés al carro de voler llegir el que no volien llegir altres persones. Així va ser que aprofitant la desvirtualització, em va entregar un exemplar dedicat per què em dediqués a fer sang. Amb l’avantatge d’haver llegit algunes obres seves i saber quin peu calça.
La meva opinió potser no pot comptar massa perquè no em considero un bon lector i molt menys un bon crític, però també és veritat que el que dic és justament el que m’ha provocat l’obra i  què en penso.
Les primeres pàgines són les que et fan encongir el cor pensant cap a on anirà tot plegat, passat això tota la trama t’enganxa i et va arrossegant a cada pàgina fins al punt de desitjar que no s’acabi. La lectura és senzilla, per no haver de pensar massa, amb una trama fins i tot creïble per qui ho vulgui, amb escenes que si te les imagines et pots arribar a posar vermell, que et van portant a un final que ja deixa entreveure un ”modus operandi” posterior, marca Macip.
A mi m’ha agradat, he repetit algun dels capítols i després de rumiar-hi una mica, he sabut què ha faltat per poder vendre milions d'exemplars  Un vídeo de la Sònia voltant per les xarxes, crec que amb menys de tres minuts, hauria convençut a milers de persones, de tots dos sexes.
Salvador, gràcies per l’oportunitat.

11 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Quina mania que tenen de destruir llibres!!!! No ho entenc! Perquè no s'han de poder comprar els llibres tota la vida?

Anònim ha dit...

Doncs pel vídeo!!! Fins a mi m'han entrat ganes de llegir-ho, Garbí.

Anònim ha dit...

doncs res, esperarem el vídeo de la Sonia ;)

Sergi ha dit...

Per sorpresa meva, sembla que sóc dels pocs que el va llegir fa un temps, no quan tocava, però fa un parell d'anys, també com a regal d'en Salvador. En aquell moment no sabia que era una obra maleïda. Va ser el primer llibre seu que vaig llegir, el ritme em va semblar vertiginós, i això em va sorprendre gratament, és diferent a la majoria de coses que llegim. Com ja li vaig comentar, se'm va fer poc creïble un negre del Bronx parlant en català, però sí que passa bé i té una infinitat de referències que espanta. A veure si amb aquesta nova fornada de 'crítiques' el llibre rep una empenta, o almenys té una mort digna. Jo el conservaré a casa com un tresor.

Salvador Macip ha dit...

Si coneixeu alguna Sonia disposada a rodar el vídeo aviseu-me, que jo poso la càmera encantat :).

Gràcies per la crítica, m'alegro que t'ho hagis passat bé! Per mi aquestes opinions són més importants que les dels crítics "oficials".

Pakiba ha dit...

Desprès de llegir la crónica entran ganas de llegirlo,así que queda pendent.

La noia estrambòtica ha dit...

Vaig llegir el rei del mon fa uns dies, tambe gracies a la generositat d'en Salvador. I la veritat es no m'he posat vermella. Vaig riure o visualitzar-me l'escena. Potser soc una mica mes acostumada del que m'estava esperant pero he de dir que - apart de ser un llibre molt valent, fort i imaginatiu i un llibre intel.ligent - si que es nota que aquest llibre tambe te unes feblesses. Seria mentida de negar-ho.
Personalment, per a mi, no em fa res que hi ha un munt de violencia i sexe. El que no m'ha agradat eren les trencades, les fissures logiques. Hi ha coses dins el llibre que simplement no encaixen. Pero malgrat tot, crec que aquest llibre demostra un autor "in the making"...
Hmmm... Aquesta idea del video no esta malament, pero jo faria un trailer. Un teaser amb l'escena on la Sonia es presa, segrestada i encadenada al radiador i Zip li dona una hamburguesa... I una altra escena on es veu les mirades quan es separen.
Pero han de ser actors i actrius totalment desconegudes.

Thera ha dit...

Anotat a la meva llista d'espera!

Dafne ha dit...

Em sembla molt bé el que exposes, així que me l'hauré de llegir!!! Un negre al Bronx parlant català, això és sublim!!!
Gràcies!

jomateixa ha dit...

A mi em va agradar, no se perquè està maleït. Crec que això son coses d'en SM. Potser només necessitava una mica més de publicitat i en aquells anys en Salvador encara no en tenia tanta pràctica o tants medis com ara per fer-nos enganxar a les seves novetats.

El porquet ha dit...

Ets un crack garbi (evidentment, amb permís de l'altre crack, en Macip). M'encanta que t'hagis ofert a valorar aquesta "obra maleïda" i que n'hagis donat la teva opinió franca, que si vols que et digui la veritat (i no és per ensabonar-te) la he trobat molt més interessant que la d'alguns professionals del tema.