dimecres, 17 d’octubre del 2012

Dinar al camp



Aquell calorós dia de Juliol les nostres estimades ens varen oferir un pícnic a les ombres de la fageda del llac, segons elles seria tant memorable que tardaríem temps en oblidar-ho. Nosaltres que sempre anem a la cerca d'estones plaents no férem cap lleig a tal invitació, ens esperàvem qualsevol cosa o combinació d'elles.
Arribat el dia, ens complagueren  amb una copiosa taula de menjars exquisits, beuratges selectament escollits per l’ocasió i sempre acompanyats d'insinuacions que anaven pujant de to al mateix ritme que baixava el nivell de les ampolles.
El moment culminant va ser quan ens varen convidar a despullar-nos per què ens donéssim un bany mentre elles es preparaven per rematar la tarda. Ni un moment de dubte, pocs segons i estàvem nedant sense ni una peça de roba a les cristallines aigües.
Va passar l’estona i no ens cridaven, vàrem decidir sortir, les fredes aigües no són bona publicitat per homes nusos  i per tornar a les estovalles esperant trobar altres menges anhelades.....Però en arribar, no hi havia rastre de res, ni menges, ni estovalles, ni elles. Només nosaltres amb una ma al davant i l’altre al darrera llegint un foli mal guixat que ens deia: Us podeu fer una idea de com quedareu ara que hem decidit dir prou a les vostres reiterades infidelitats?

La meva aportació a Relats Conjunts

27 comentaris:

El porquet ha dit...

Sense roba i amb molta gana! Així es mereixen quedar aquests pardalots! (o hauria de dir pardalets després dels banys en aigua fresca?)

Pep ha dit...

Ja ho deia el meu avi:
has de saber nadar i guardar la roba ¡¡¡
Jo sempre li he fet cas..
Bé.. sempre no.

Molt bon relat, Garbí.

Carme Rosanas ha dit...

Ostres!

jpmerch ha dit...

Jo no sé què els passa a les dones últimament.

sa lluna ha dit...

No, nooooo, el moment culminant va ser quan van arribar al poble...amb una mà davant i l´altre darrera!!

Molt bo, Joan!

Sergi ha dit...

Hauran après la lliçó? Almeys contents no s'han quedat. Però s'ho mereixen!

Nitamiu ha dit...

boníssim!!!

Ssshhh ha dit...

Ja se sap: "Donde las dan, las toman"

Glo.Bos.blog ha dit...

Al menys són considerades i els avisen:
Ja saben amb qui és juguen els quartos (mai millor dit)

Marta ha dit...

Literalment van quedar en pilotes, i amb una mà al davant i l'altre al darrera!!! molt bo!

Tirant lo Bloc ha dit...

... quines dones més dolentes i perverses! Feia fred?

òscar ha dit...

sempre s'ha dit allò que la venjança és un plat que es serveix fred.

Sícoris ha dit...

Literalment, amb el cul a l'aire ;))

El fem fatal ha dit...

Home, pel que fa la memorabilitat de la cosa no, que no es podien queixar. Les senyores, si més no, van ser sinceres...

Alba ha dit...

Amb una ma davant i una altra al darrere! Mira.... no els hi està mig!

Anònim ha dit...

Pobrets, a mi m'han fet una mica de pena, allà morts de fred. El desig és tot un misteri. Potser no és culpa d'ells totalment, tenint en compte que són mamífers i mascles (és broma, eh?)

Molt bon relat! :D

kira permanyer ha dit...

l'home es l'únic animal que torna a repetir errades... mira que hem vist vegades que els hi deixen en boles... doncs vinga a tornar a anar a l'aigua sols! ;-)

Pakiba ha dit...

Hi es que les dones son molt dolentes.

rits ha dit...

La venjança es serveix en plat fred, oi?

esborrall ha dit...

Van trobar el moment i el lloc adequat...Quin millor que el paradís, per deixar-los amb una mà al davant i una altra al darrere? ^0^

Elfreelang ha dit...

original i divertit! pobres! sort que no plovia! carai amb les noies!

McAbeu ha dit...

Jo diria que l'idea si que se la van fer.
Divertit relat, encara que als protagonistes no els devia fer gaire gràcia.

montse ha dit...

Un bon càstig, encara estan com estàtues amb una ma enrere i l'altra al davant.

Rafel ha dit...

Tampoc van deixar les estovalles?
L'entrada al poble hagués estat memorable, per menjar-se'ls.

zel ha dit...

Mira, Rei, saps què? No m'inspira res, aquest quadre, coi, en canvi a tu t'ha sortit rodó...

Susanna ha dit...

M'has enganyat! Pensava que l'anaves a lligar amb l'altre quadre, amb el de Manet, i no! Jjajaja! Molt bo!

Assumpta ha dit...

Ha arribat el moment de cobrar-se toooootes les "factures" :-DDD