dilluns, 18 de juny del 2012

Keith Haring


Gairebé tots els convidats a la festa sabíem de massa temps que estàvem intervinguts, lligats de mans i peus sense poder fer res per escapar d’ella, que ens recordava cada dia el que havíem de retornar-li i que havíem de ser més austers. Mai n’hi havia prou.
Segons ella la festa era per conscienciar-nos del estalvi que requeria tot plegat, de fet ho demostrava amb unes taules amb tant sols quatre patates de bossa i unes gerres d’aigua de l’aixeta. La música, per no pagar drets, feia servir les antigues cançons militars, que de passada deia ens ajudaven a reconèixer la nostre pròpia derrota.
Amb tot això la festa tenia un ambient funerari, ella ho veia feia estona, fins i tot això tenia controlat i com no la solució.
Vaig veure com ordenava tancar portes i finestres, ningú marxaria de la festa mentre ella no ho volgués. Aleshores varen aparèixer dos paios amb una bombona molt gran de gas que amb pocs minuts connectaren als tubs d’aire condicionat.
Ella alçà la copa d’aigua en senyal de brindis i ordenant obrir l’aixeta del gas. Amb veu alta i ronca va deixar anar: es hora de divertir-se.
Al cap de poca estona tots saltàvem com bojos al mig de la pista improvisada de ball, sense poder parar de riure, veient com algunes persones es començaven a treure peces de roba.
Al final va ser prou divertit, encara que sigui per el maleit òxid nitrós (N2O) altrament anomenat  gas del riure.


Un relat sota la proposta de Relats Conjunts

24 comentaris:

El porquet ha dit...

Una festa al més pur estil de la psicodèlia. Llàstima que no hi hagués la bola típica de les discoteques... amb una gran bola de paper de plata ja haguessin fet! Tampoc hagués costat tant...

sa lluna ha dit...

I a tot això...la Merkel va riure també?

montse ha dit...

Quina esgarrifança que fa saber que et poden controlar fins i tot les ganes de riure. Desitjo que això no arribi mai.

Bon relat escabrós.

jpmerch ha dit...

M'has enganyat. Pensava que el relat parlava d'uns altres aplecs en què la gent també es llevava la roba i respiraven gas, però clar, aquests no reien.

Molt bo!

Sílvia ha dit...

Boníssim, jo també ric però sense gas!

Carme Rosanas ha dit...

Esperem que mai no necessitem del gas per riure... i que puguem riure de gust amb les nostres coses, simplement.

De moment el teu gas però ja m'ha fet riure a mi...

Sergi ha dit...

Si ens hem de fixar en les notícies, em sembla normal que necessitem mètodes alternatius per animar la cosa, si no tot prendrà color de funeral i d'ensopiment total. Almenys alguns troben maneres!

Pep ha dit...

M'has fet pensar en que el futbol fa el mateix efecte que els gas del riure.
La diferència només és que el futbol distreu el personal i desperta l'instint de pertànyer a una raça superior que tenen alguns pobles.
Tu saps el bàlsam que és pels polítics i banquers que aquest dies no és parli res més que futbol ?
Llavors vindrà l'estiu i qui pugui farà vacances, i els que juguen a pilota tindran uns diners més al compte.
I pel poble de peu inventaran un altre gas, potser un que faci riure i a més que et deixi la ment en blanc.
Bon dia Garbí.

Clidice ha dit...

M'encanta en Haring, em transmet prou bon rotllo sense necessitat d'òxid nitrós :)

Marta ha dit...

Ostres Pedrín...per uns moments he sentit panic, jajaja.
Petonets

Elfreelang ha dit...

ui fa por i tot que ens poguessin controlar fin i tot l'humor...Molt ben pensat i escrit!

lolita lagarto ha dit...

trobo que aniria bé que deixessin escapar unes quantes tones d'aquest òxid prodigiós... t'imagines la Merkel en ple atac de riure?

Alba ha dit...

iep!!! m'ha encantat Joan!!! de tan en tan no estaria pas malament canviar l'oxigen per aquest gas del riure.... potser viuriem (igual d'emmerdats) però més feliços!!

Pakiba ha dit...

Espero que no arribi mai que ens controlin hasta la respiració.
M'encantan aquets relats conjunts de uns bons escritors.

Ssshhh ha dit...

El relat molt bo, però la situació m'ha fet por...

Jo vull riure pq sí!!!!

Petonets i bona setmana!

Glo.Bos.blog ha dit...

Si que fa por, si!
A mi encara em tremolen les cames!

Anònim ha dit...

Relat? Somni? Realitat...? Això de festa amb patates i aigua, real com la vida mateixa...

McAbeu ha dit...

El relat està molt bé però la situació no fa cap gràcia.

pedregar ha dit...

Molt bo. I segons com, a falta de gas, futbol, tertulians bramadors i vinga.

belkis ha dit...

La veritat és que una mica de por sí que en fa.
Però a mi el que més m'ha impactat i m'ha deixat sense alè és la teva enorme creativitat i imaginació.
Clar, que això tampoc és la primera vegada que em passa aquí, "a casa teva".

Assumpta ha dit...

Ostres!! Jo dec ser molt bèstia, però m'havia imaginat una cambra de gas... però de "l'altre gas"!!!

Rafel ha dit...

Una mica inquietant, vols dir que no té efectes secundaris?

Marta ha dit...

Al començament m'ha fet una mica de por....hi havia un to d'extermini...m'ha agradat Joan!

kweilan ha dit...

Una festa ben divertida!!!