diumenge, 15 de gener del 2012

Evolució de l’espècie


Si el sr Jules Verne  va pronosticar coses que en el seu temps eren per titllar-lo de boig, però que han acabat sent quotidianes per nosaltres. Perquè no ho puc provar jo?. Sóc conscient que l’hi porto avantatge, doncs  jo treballo sobre un camí que està a mig fer.
Observo, de fa temps, que les noves tecnologies ens porten a un munt de aparells tàctils cada vegada més eficients però a l’hora més petits, amb uns teclats virtuals que deixen molt en dubte l’encert de la paraula “smart”. Potser sóc jo...que la tinc més gran del normal (la mà), i quan acosto els dits al teclat tapo sobradament tres lletres i em costa de fer un ús ràpid del aparell.
Com que les modes del whatsapp, sms, comentaris als blogs i xarxes socials estan a l’ordre del dia, sovintegem  sense adonar-nos l’ús del dit índex.
De tots és sabut que l’ús continuat de qualsevol part del nostre cos dóna volum o mesura amb el temps, fixeu-vos amb els culturistes per exemple, tampoc cal aprofundir en rés més.
Si donem per bona una teoria que està provada, perquè no atrevir-me a dir que en el futur, si les tecnologies no canvien radicalment, no ens creixerà sense remei el dit índex. No confondre amb alguns individus, que fa temps tenen tots els dits massa llargs, això és una mutació per aprofitar-se de les coses alienes. No té res a veure.
Jo ja he avisat de com poden anar les coses, ara vosaltres decidiu quina part voleu desenvolupar, perquè de moment els teclats seguiran així.    






22 comentaris:

rits ha dit...

Aquesta mà fa una miqueta de por, eh! quasi que em resisteixo a fer servir l'índex més de l'estrictament necessari. I em resisteixo al smartphone.

El porquet ha dit...

Se m'acudeixen altres funcionalitats més entramaliades per aquest ditet taaaaant llarg... CALLI! - comentari censurat -

Yáiza ha dit...

Una teoria una mica lamarckiana!!! =P

Sergi ha dit...

Haurien de passar alguns centenars de milers d'anys perquè això passés, si és que arribés a passar, perquè els individus amb aquesta característica em sembla que no tindrien cap avantatge reproductiu... I bé, en tot cas, després d'aquest temps, segur que els sistemes de comunicació ja han canviat.

Catalina Cerdó ha dit...

Xexu, avantatge reproductiu segur que no... però també se m'ocórren funcionalitats interessants... shhhhh (silenci)

Allau ha dit...

Jo, per dur la contrària, utilitzo sobretot el polze i espero que, amb una mica de colaboració darwiniana, siguin les tecles les que s'eixamplin.

Assumpta ha dit...

Ostres, fa angúnia i tot!! :-P

Quadern de mots ha dit...

Jo sóc de les que martellejo els aparells i ,sí, són odiosos amb les tecles tan petites, però una mà així fa certa angúnia.

Joana ha dit...

Son massa petites, estic d'acord!
Temps al temps, però aquest dit és molt lleig!

en Girbén ha dit...

Un estudi científic entre els milers d'agents de borsa londinencs va establir una curiosa llei de proporcions digitals: en un 85% dels casos, aquells que obtenien més beneficis tenien el dit índex més llarg que l'anular (cosa que no em passa a mi). Segons vaig escoltar a programa del Punset això s'explica per una forta descàrrega de testosterona pre-part...

Anònim ha dit...

Fins a un que la tingui petita (la mà)aquest teclats resulten complicats. D'aquí que de vegades reps escrits que semblen jeroglífics a desxifrar.

montse ha dit...

Els nostres avantpassats amb aquelles dents canines, també feien certa por.

Carme Sala ha dit...

Ai...nononono! Més m'estimo que l'evolució la facin els teclats! O si cal, que m'implantin el mòbil en un còmode xip darrera l'orella, (com als gossos) i que per enviar un missatge, n'hi hagi prou amb pensar-lo! Però mira, el dit, ja m'agrada com el tinc ;-)

Anònim ha dit...

A mi m'aniria bé un dit així... sempre teclejo renegant perquè sempre em surten les lletres equivocades!

Anna ha dit...

:-D Estic amb en Xexu, ja haurem evolucionat cap a altres maneres de comunicar-nos abans que es produeixi tal metamorfosi... Mentrestant, jo tinc un petit llapisset especial que el penjo a la funda del telefon i va millor que el dit. Sobretot quan fot el fred que fa aquí dalt i no et vols treure els guants per escriure un missatge!

Carme Rosanas ha dit...

Un llapisset primet no seria millor?

No m'agrada gaire aquesta mà amb aquest dit, eh?

magazine.cat ha dit...

De qui molts anys no se, però actualment tot aixo desemboca a l'encarcanament i posterior artrosis d'aquests membres.

jomateixa ha dit...

jo crec que d'aquí a un temps ja només caldrà pensar-hi i les coses es mouran soles. Llastima que potser llavors estarem tant desequilibrats que ho farem petar tot.
Avui parlo de tu al bloc...

Pakiba ha dit...

Fa molta por aquesta mà i sí segur que alguns dintra de res tindran aquets dits de tan ferlos servir.

Alba ha dit...

Doncs no hi havia pensat mai Garbi.... i penso que podria ser perfectament veritat!!! Ara que.... jo quan utilitzo el teclat faig anar TOOOOTS els dits ehhh!! ;) les meves classes de mecanografia a la EGB van donar resultat. hehehe!

Joana ha dit...

Apa, quin dit, jo per si de cas, amague les mans!!!

Ferran Porta ha dit...

Ostres noi, jo també la tinc massa grossa per aquestes smartcoses que es porten avui dia. Com ens ho farem, garbi? perquè vaja, tallar-me-la no em passa pel cap: abans torno a la llibreta de tota la vida!