Quinze dies de tortura, la més cínica emprada per
arribar a aconseguir una cadira amb poder de decisió. Tot una sèrie de dies en
que haurem, vulguem o no, d’escoltar les bajanades dels diferents escollits per
la glòria. Sales de convencions plenes a vessar de la seva gent més propera, esperant la promesa
dels canapès. Tot un seguit de mentides, d’intentar desqualificar al
contrincant i prometre el que de tots és sabut, impossible.
L’únic consol que em queda, és que durant aquests dies,
podré veure la majoria d’aquesta gentussa, penjats arreu.
Passin i vegin, comença el circ, trucs, equilibris,
pallassos i molt més que ens aniran desgranant dia a dia.
Entrada obligatòria gratuïta........gratuïta?
19 comentaris:
No ens les podrien estalviar, encara que fos amb pel·lícules de Cantinfles?
És el mateix de sempre, i jo penso fer-ne exactament el mateix cas. Ja s'ho faran. Total, per sentir bajanades, millor mirar el Club de la Comèdia.
El mateix circ de sempre!!! Trist.
Tant de circ i tanta història perquè acabi remenant el mateix gos, amb i gual o diferent collar. No sabem qui guanyarà, si un o l'altre. El que sí que sabem és qui seran els que perdrem com sempre...
Sí senyor, l'has clavat ... és així mateix. Intentarem escapar-nos per les escletxes, ja que els patim, al menys no cal sentir-los!
Jo ja tinc la reserva feta de fa dies al Monestir de Poblet, i si no m'hi accepten ja tinc el pla B amb l'ermità de les coves de Sant Llorenç.
I deu servir d'alguna cosa fer campanya? Deurà ser que sí perquè sinó no ho farien...
Com ha dit en joanfer, acabarà sent el mateix o si més no el mateix gos en un collar diferent.... i és trist, perquè sembla que no quedi esperança... es passen la opinió de la majoria pel folre!
Salut i mala òstia!
Alguna cosa em diu que les campanyes electorals cada vegada seran menys intrusives. La falta de diners per als partits tindrà aquesta conseqüència positiva.
Campanya? Eleccions? Ai, caram! de quines coses s'assabenta una! I jo que sempre em pregunto: si tothom blasma la política i els polítics, aquells que veiem als mítings què són? figurants?
Ja ho pots ben dir...i al capdavant dels dos partits majoritaris dues joves promeses de l'espectacle Marianico el dels filets de plastilina...i el nen Alfredo...de nosaltres depèn...i dels bancs és clar.. jo no penso ( ui perdó he dit pensar...qui pensa en aquest país?) votar cap dels dos ....ara bé hi ha la feina dia a dia de molta molta gent que milita o és simpatitzant o que fa coses per la comunitat que em mereixen tot el respecte..és urgent canviar les regles del joc
Ja tens raó, ja. A mi també em cansa molt sentir les bajanades de les campanyes electoral. Em posa malalta! I el que menys suporto és quan la publicitat d'un partit es basa simplement en criticar i desqualificar el que fa l'altre. Demotren que no tenen res de bo i propi a dir. Ecs!
Per sort, aquest any em lliuro d'empassar-me la campanya. La part dolenta és que no podré anar a votar perquè no he previst amb prou temps el vot per correu. Què hi farem.
Ostres, quanta raó que tens... quina mandra que em fa! avui, escoltant Catalunya radio, quan ha arribat el moment de la propaganda "obligada", he fet zapping radiofonic. Sempre faig una mica, coqueteixo amb Catalunya classics. catalunya radio, cadena 100... durant tot el trajecte de casa a la feina. Però avui he apretat amb rabia el botó de la radio mentres llegia una pancarta: per Catalunya no es el mateix Rubalcaba que Rajoy. Una pancarta col.locada davant el meu estimat mar Mediterrani. Abraçada!
M'ha fet somriure el comentari de veure'ls penjats, hehe... Mandra absoluta i mira, un dels avantatges de ser un exiliat és que tota la ferum preelectoral t'arriba de resquitllada (i perquè ho vull, que sinó ni això).
Ànims, blocàires!
... si, no guanya el PP, m'empasso el que sigui... ja... guanyarà, oi? doncs NO el votem, cony!!!!!
ecs... ecs
Ja hi som al gran circ dels bons propòsits, promeses sense fi, ofertes d'un món millor, feina per tothom, regals de bona conducte, salut per la família.... s'acaba la crisi ¡¡¡¡.
Fins desprès de les eleccions és clar.
Paciència, Garbí.
Tot tornarà a ser com abans o pitjor.
Bona nit.
PEnsa que podríen haver-ne esta més.
Ja ho dius bé, ja... quinze dies de tortura! I vols dir que cal? Jo crec que no i per això mateix no penso ni mirar ni escoltar res. Jo ho tinc molt clar!
Bon diumenge!
Mandra, moltíssima mandra tot plegat.
Publica un comentari a l'entrada