Manies, o no

En aquest món hi ha dues classes de persones, les que tasten els  plats dels altres i les que no.

Particularment a mi no m’agrada anar fent tastets als plats dels altres comensals que m’acompanyen a taula, per molt amics que podem ser. Potser són manies meves, però sóc dels que quan em demano un filet al Rocafort o un pollastre amb patates, no em ve de gust  tastar cap altre cosa, per apetitosa que sigui. Fins aquí cap problema, aquest comença quan em pregunten si poden tastar el meu, al que normalment contesto que si, però que no m’agrada gens perquè sempre t’acaben agafant aquella punta tant torradeta que guardaves per el final o deixant-te mitja croqueta esparracada que ja no et sedueix com abans del atac.

I que em dieu d’aquell glop de cervesa que et guardes per després de l’últim mos, i veus que t’agafen el got al mateix temps que escoltes: me’n dones un glop? I que passa sense remei a convertir-se en un trist cul de got de cervesa. Emprenya eh?

Tothom és com l’han parit, jo he sortit així. Ara la pregunta és, de quin grup sou vosaltres? Si veniu a fer un àpat amb mi, no em tocareu els ous, no?..........;)