Cada any per els voltants de St Martí un petit poble del
Baix Empordà celebra la seva modesta festa major en honor al Sant.
Que el lloc indicat sigui un punt insignificant en el
mapa no vol dir que no ens acompanyin de vegades certes personalitats
il·lustres, de diferents branques però a la fi i al cap celebritats. Ens poden
caure més bé o més malament, però tothom és digne de ser respectat.
Si fa un parell d’anys en va acompanyar Pascual
Maragall, just al principi de la seva malaltia, mostrant-se com a persona, no
com a polític, demostrant un caràcter molt afable amb tothom, que li fou
retornat no abusant de la seva cordialitat, oferint-l’hi participar en el
nostre aperitiu popular.
Enguany, la persona mediàtica en qüestió, ben vist per
molts i criticat potser per molts més, ha estat ni més ni menys que el Sandro
Rosell, que ja fa un temps va adquirir una finca en el poble amb la finalitat
de trobar descans. Una elecció ideal, ho certifico.
Després del tu a tu, puc assegurar que es mostra com una
persona molt propera, que molt amablement ha accedit fer-se fotos amb qui li ha
demanat, mostrant-t’hi ganes.
Segons ell té ganes de aportar ajudes al poble i que el
veurem més sovint del que en principi pensàvem.....Les paraules se les emporta
el vent, però en un poble petit així la gent té molta memòria.....
Potser el que més m’ha agradat de tot plegat es el fet
de que la gent ha anat fent la seva, saludant-lo però al mateix temps
deixant-lo fer, com si fos un més del poble. Que de fet és el que ha de ser.
 |
| Xerrada popular....on és Wally? |
 |
| El moment on el meu nano ha flipat!!!!!! |
23 comentaris:
A veure si resultarà que és un bon jan aquest Sandro, tan estirat com sembla. Però qui sap, davant de les càmeres suposo que no és fàcil actuar. Segur que agraeix poder anar al poble i que no el tractin com un marcià, sinó com un més. Quan surts per la tele dia sí i dia també, aquests moments deuen ser els millors. I si hi ha aperitiu, ja ni t'explico.
Com en els pobles no s'hi està enlloc... shhhhhh, no ho diguem molt fort, no sigui cosa que es perdi aquesta ansiada tranquilitat! Sembla bonic aquest poble, però... on són els aperitius?
Bona setmana, Garbí!
A mi en Rossell mai no m'ha fet el pes, però reconec que tothom, fora de la pressió de les càmeres i de l'opinió pública, es mostra tal qual és: una persona normal, familiar, propera...
Celebro que hàgiu celebrat una celebració tant reeixida...quin honor tenir el Pasqual Maragall, bé ara teniu el Rossell....les comparacions són odioses diuen i a més no tenen ni punt de comparació....em quedo amb la cara de felicitat flipada del teu nano!
Bona festa major!!!! Un sant Martí ben curiós, entre bon temps, caloreta i xàfecs!
Me n'alegro que en Sandrusco sigui ben diferent a com sembla.
Ai, en Sandrusco, que en sap de quedar bé....
Mira com corres, eh, nano? I que maco el teu vailet!
Doncs jo sóc dels que no els fa molt el pes... Ara bé, amb el que expliques m'he de treure el barret, almenys en aquesta situació.
Això és el que se'n diu fer poble i moltíssima (però moltíssima) de la gent que té segones residències en diversos pobles de Catalunya no fa ni un miserable pas per a apropar-se al poble, a la seva gent i ésser-ne un més (ho dic amb coneixement de causa, ja que al poble dels meus padrins n'hi ha uns quants...).
Per tant, chapeau Sandro per aquesta vetllada al teu menut poble!
Per la resta.... sandrusco dimissió! ;p
Si va de gent coneguda, ves per on en el meu poble ha sigut la fira de la ratafia, i ens ha vingut a veure el president.....de Catalunya ¡¡¡
je je je.
Per cert jo no l'he vist, ni em feia cap il·lusió.
Segur que en el meu nano li hagués fet més patxoca veure el president del Barça.
A mi tampoc, la veritat.
Bona setmana, Garbí
I es que les persones no tenim perquè caure bé a tothom i tots tenim coses bones i no tant bones. Per cert, tens un noi molt ferm, :)
Ostreeeeees Garbi, el teu fill és IGUAL que tu!! :-))
Quina gràcia m'ha fet veure'l a la foto! I és clar que sí que ha flipat, en Rosell -caigui bé o no a tothom- és el president del Barça i això moooolta molt!! :-DD
Esperem que no destorbi la calma del poble, fa molt bona pinta.
Guapot el noi!
Adoro les festes majors!! I l'altre dia ho comentàvem.... "quina llàstima, ara ja no hi ha festes majors..." i mira!! sí que n'hi ha!!
Si jo tingués pasta també ho faria... de cap a un poblet, tranquil i acollidor! Ara que, no tinc pasta i ja hi visc! ;) Si en tingués potser tiraria muntanya amunt.... qui sap!!
De futbol ja saps que tampoc entenc, però el poble m'has de dir el nom; m'ha agradat!
El missatge del que has escrit m'agrada, però encara m'agrada més el moment flipe del teu nano. Tots hem sigut críos, i tenir l'oportunitat de fer-se una foto amb un personatge públic, a sobre president del Barça, per un nen és molt especial :))
Una bona festa major de poble et posa sempre a to.
Ostres quina gràcia el Sandro Rossell sent un més en un poble de muntanya! jo sempre l'he vist com una persona molt natural, de tu a tu. Fins i tot, m'atreviria a dir que és massa senzill i de vegades sembla que el càrrec que té li va una mica gros. Les vegades que l'he sentit parlar m'ha donat la sensació que era un home lent de reflexes i amb poca facilitat per l'oratòria. Si mai tens l'oportunitat de xerrar amb ell, ja em confirmaràs si les meves impressions són certes!
ara bé, s'ha de dir que té bon gust i que comprar-se una casa a la muntanya per descansar és una molt bona elecció!
per cert, t'estàs referint a Sant martí de Llèmena?
No....no és Sant Martí de Llèmena....és al Baix Empordà....;)
Jo al Sandro el veig una mica estirat, pero clar a través de tv.seguramente que al poble es altra cosa. Però l'important es la cara del teu nano- tot un homanet- fense la fotografia.
Al cap i a la fi, no deixa de ser una persona normal com tu o com jo. Gent normal, com diuen els manel!
Ma agrada't visitar el teu bloc,
i com be dius no es a la vall del Llémena,
encara que es un poble molt vell,
prop de on viu en Pasqual,
l'empordanet.
Conec el poble a curta distancia de tot arreu,
i cal quasi anar expressament,
pro val la pena, a les faldilles de les Gavarres.
Salud i que mai falti la vostra festa.
Ja es veu a la foto que estava encantat el teu fill.
Deixam dir-te que tens un nen guapo, guapo.
Bon dia:)
el teu fill fa cara al·lucinat! però jo em quedo amb l'expresió del nen de radera! encara no he desxifrat si no li agrada en Sandro o bé se'n mor d'enveja... :)
Ostres!!! Me'n alegro pel teu fill. Deu haver-se emocionat moltíssim. Espero que en general la festa anés d'allò més bé.
Publica un comentari a l'entrada