diumenge, 18 de setembre del 2011

Relats conjunts

Acabat d’arribar als Estats Units, amb el meu pèssim anglès i veient com aquell paio que hem senyalava amb el dit, necessitava dels meus serveis, vaig decidir entrar i provar sort, a la fi i al cap estàvem a la terra de les oportunitats.

Tenia por de no passar el tràmit per el fet de ser estranger, però vaig suposar que els havia agradat els meus dos metres d’alçada, masculinitat i perquè no dir-ho una cara guapa.

Vaig sortir content, demà començava i per el que m’havien dit hauria de viatjar. No importava, una mica d’emoció va bé per començar i treu monotonia a les coses.

No em va fer gaire bona espina, veure tanta gent amb el mateix uniforme, em treia protagonisme, però tampoc podia queixar-me el primer dia, esperaria a que els esdeveniments parlessin per si sols.

Reconec que em vaig acollonir, després de les hores de viatge, el terreny tant hostil que veien els meus ulls i la quantitat d’armes que hi havia, vaig entendre que allò no pintava gens bé per ser el rodatge d’una pel·lícula de Hollywood.

Una aportació a relats conjunts.

16 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

je, je, je... pobre! S'havia fet il·lusions de fer-se un actor famós. Això de saber poc la llengua del país on vas, ja les té aquestes coses i mal entesos,

Un bon relat i ben original, garbí!

Catalina Cerdó ha dit...

Veig que la cosa va acabar bé, almenys ens ho va poder contar, ;)

Pakiba ha dit...

Una experiencia més que va acabar bé.

Pep ha dit...

Doncs mira que hi ha molts americans que s'ho han ben cregut que el món és
Hollywood...
i els que ho saben prou bé són els paisos que els han d'aguantar amb la seva prepotència.
Molt bo el relat.

Sergi ha dit...

Bona! Quin gran final. No ho sabia pas on s'estava posant aquest home... que per cert, semblava que tenia una retirada a Cristiano Ronaldo, oi?

Eduard ha dit...

Molt bo per recrear irònicament el drama dels immigrants que als EUA fan servei militar per obtenir la nacionalitat o al menys el permís de ressidència.
Ara falta una segona part, on es parli d'un estudiant que es vulgui pagar els estudis universitaris.

Assumpta ha dit...

Ai, mare!! Pobre noi!!... M'has fet riure! :-))

(Esperem que ho pugui arreglar i tornar cap a casa)

I, tal com diu en XEXU, hahaha jo també he pensat en Cristiano Ronaldo! :-D

Quadern de mots ha dit...

Divertit i original. M’ha agradat.

(apunta'l a un curset d'anglès)

McAbeu ha dit...

Estic d'acord amb la Quadern, aquí calia un curset d'anglès previ.
Molt divertit! :-)

Elfreelang ha dit...

Ai això li passa per no saber l'idioma! molt original garbi24!

montse ha dit...

Felicitats, m'ha agradat molt, trobo que darrera d'aquesta ignorància hi ha molta gent amb ideals i ganes de
viure.

Rafel ha dit...

Als que saben força més anglès també els volen fer creure que és Hollywood.

ricderiure ha dit...

molt bo !
pobre noi...

salut!!

Anònim ha dit...

hahahahahaha! ja ho diuen, s'ha d'aprendre anglès!!!

Pilar ha dit...

Diferent i divertit. ^0^ M'has fet riure, amb el teu personatge, tan ben trobat.

Alyebard ha dit...

Més d'un s'ho devia trobar. No se perquè però m'ha recordat l'egipci aquell de l'Àsterix legionari.