De conill d’aquell juganer i de pèl fi, que no cansa de mirar-los quan estan juganers, però que sempre són i seran esquius d’allò més. Ves a saber, si aquí és on radica la seva atracció.
Tenir-ne un és donar peu a tenir problemes, però quan s’ajunten en ramat i coalició es quan t’entra el dubte de que fer....si eliminar-los o continuar gaudint de la seva companyia visual, però fora del teu abast.
Ja fa un temps que s’han instal·lat a casa uns quants conills salvatges que campen i crien per el meu jardí i hort, que de continuar així potser un dia trobaré més d’un conill dins el meu llit. El que feia en el seu moment molta gràcia, s’ha convertit en un problema, dons es mengen els tomàquets de l’hort, les mongetes (amb això els perdono), i tot el que els bé de gust de rosegar, apart de tenir el jardí minat de petits pilonets de conguitos.
El tema del conill sempre és delicat, ja ho sabem, però ara haig de prendre una decisió, com feien a l’antiga Roma aixecant el polze amunt o avall, acceptant en qualsevol dels casos els efectes col·laterals que això pugui comportar. Sembla mentida que jo que havia estat caçador durant molts anys ara
14 comentaris:
Coniller, garbí, que ets un coniller, huhu... :) Trobar-te'n dos al llit no crec que li fes gaire gràcia a un d'ells peró tenir-los rondant pel jardí deu tenir la seva gràcia. A mi no, que no me'n faria especialment, vaja, ni fu ni fa com si diguéssim, però a tu, tot un caçador... ;)
Pobres deixals que campin i menjim que te que ser molt maco veurels corre per el jardi. I series capaz de menjarte algún?perdonals que tenen gana.
crec que estaria igual. M'encanta la carn de conill xò seria incapaç de matar-ne un. Em sap greu, no et puc ajudar gaire!
Tu tries la dieta: o conills o tomàquets. Encara que un conill amb samfaina també pot estar força bé.
Jo ho tindria molt clar... conill a la cassola! ;p
Si alhora et fan gràcia i t'agrada la carn de conill, la solució en senzilla. Treu l'escopeta i mantingues la població de conills del jardí dins d'uns límits tolerables. Així matens la distracció i de passada omples el pap!! (Sonarà cruel, però aquí tothom menja carn a casa, oi? Doncs són animals morts, eh! Que de vegades sembla que ens pensem que la carn creix de terra, també...)
Jo és que no hi veig un conill simpàtic a la foto, hi veig el dinar de diumenge! Home, ja que tens un hort i t'auto-abasteixes de molts productes, aconseguir una mica de carn auto-produïda al tampoc és mala cosa.
Llegir que t'havies dedicat a la cacera m'ha fet entrar un cert mal rotllo al cos. Algú m'haurà d'explicar un dia quin plaer hi ha en disparar contra les bèsties indefenses. Si els conills duguessin escopetes, entendria que hi ha una certa emoció, un equilibri i un risc. mentre no en duguin, la meva idea dels caçadors no dista gaire de la idea que tinc de qualsevol altre exterminador vocacional, com per exemple Heinrich Himmler.
Clar, ja t'entenc, un conill, dos, fins i tot tres, poden alegrar la vida; però ja una camada... S'ha de posar una mica d'ordre i seny a l'assumpte o se't menjaran la pastanaga ;-)
Doncs si pot ser un problema... a mi no em faria cap gràcia, que em costa molt que els tomàquets creixin!
A veure si et ve alguna inspiració :-))
Ostres, suposo que la comparació amb Heinrich Himmler és una broma de mal gust, no?
He de dir que veure campar els animal-ets en llibertat es la cosa més bonica que hi ha, però quan la cosa es converteix en un problema la decisió es clara, a mes els conills crien com les rates, si no ho frenes potser si que algun dia tels trobaràs dins del llit.
Bona caça noi!!!
Però això de compartir lit amb més d'un conill no és el somni de qualsevol home?
Ep, fora broma, que tens un problema!,a veure com elimines, que aquests foten uns caus i uns túnels...!
Jo de tu començaria la caça i faria una bona torrada pels blogaires que s'hi volguessin apuntar, si he de dur una ensaïmada la duré! Ja ens diràs coses...
Publica un comentari a l'entrada