Ha arribat l’hora esperada, necessito perdre’m....amb els meus, el lloc escollit sembla que pot ajudar a aconseguir-ho.......però no canteu victòria, que algun dia puc treure el cap per aquí per veure si em cuideu bé la casa......
Feu bondat, bé, millor no en feu gaire que és molt avorrit i els minuts passen. A les vostres mans està que no siguin envà.
Amb més de quaranta cinc i amb menys de cinquanta, encara he aconseguit, fotre’n tres de seguits sense parar, amb il·lusió, i amb cert ritme, he arribat al tercer. Cal dir que no hem sento gens cansat, potser el ritme pausat hi ajuda, però em sento amb ganes d’anar per el quart, això sí, agafant una mica d’aire. El secret de poder aguantar-ne tres, no és més que envoltar-te de gènere de qualitat, que just és qui melosament amb les seves constats provocacions et convencen ràpidament de fotre el quart.
No saps mai com i perquè comences les coses, però de vegades obtens resultats que no t’esperaves, com està tres anys enganxat al blog sense cansar-te’n, amb ganes de veure que diu la gent, participant a jocs o propostes que et fan trencar la closca amb alegria i sorprès per estar per segon any nominat a C@ts.
No sóc d’escriure massa, amb tres anys han estat quatre-cents dos apunts, però cada un d’ells fets amb ganes de dir alguna cosa, encara que sigui enredant la troca, parlant amb segones, cosa que ús ben asseguro que és part de la meva manera de ser.
No estic orgullós del blog, ni de mi, estic orgullós de tots vosaltres que amb més o menys intensitat hi sou, i això és l’espurna que fa que se’m torni a posar.......la inspiració a punt, per fotre el quart......i sense parar.
Ara que és època de vacances, que un mateix està a punt de fer les seves, que la xarxa va plena d’experiències i d’ofertes, m’adono una vegada més del problema que representen els creuers per gaudir d’un turisme de qualitat. De tots és sabut que allà on desembarquen, col·lapsen, i que els botiguers i restauradors es deuen fregar les mans esperant que els seus ocupants buidin part de les seves carteres en l’oferta que ells han preparat amb el més maleït dels esquers, la vista.
Però veient la massificació que ultimament s’està donant de les ciutats flotants, fa que el turista, visitant de tota la vida, hagi de planificar el seu viatge pendent dels creuers que hi hagin atracats al port, i que voleu que us digui, això és treure part de l’encant d’una ciutat. Per exemple, no és el mateix visitar Venècia un dia normal que ja de per si hi ha molta gent, a un dia que hi ha dos creuers aparcats.
Potser és que no sóc gaire amic dels creuers, però és força evident el que passa cada vegada que un d’aquests monstres arriba a port. Navegant per la xarxa he vist aquest, per un moment m’he parat a pensar que passarà quan els seus vuit mil passatgers posin els peus a terra, rellotge en mà per visitar tot el que està posat al catàleg de reclam i que s’ha de portar la foto feta com si d’un trofeu es tractés.
Això no és qualitat, ni per els de dins, ni per els de terra ferma, això és a la meva manera de veure, una mala manera d’esprémer un negoci que tenia el seu encant.
Potser serà l’apunt més curt, potser serà imperceptible per molts, potser serà de curta durada, però el que sí serà és important per mi.......Perquè un dia dotze d’agost de fa sis anys em vaig casar.
Ja ús ben juro jo, que si fos ara.........sens dubte ho tornaria a fer.
Agafeu.........agafeu, si no estic gaire per aquí no en feu cas.........estic enfeinat....;)
De conill d’aquell juganer i de pèl fi, que no cansa de mirar-los quan estan juganers, però que sempre són i seran esquius d’allò més. Ves a saber, si aquí és on radica la seva atracció.
Tenir-ne un és donar peu a tenir problemes, però quan s’ajunten en ramat i coalició es quan t’entra el dubte de que fer....si eliminar-los o continuar gaudint de la seva companyia visual, però fora del teu abast.
Ja fa un temps que s’han instal·lat a casa uns quants conills salvatges que campen i crien per el meu jardí i hort, que de continuar així potser un dia trobaré més d’un conill dins el meu llit. El que feia en el seu moment molta gràcia, s’ha convertit en un problema, dons es mengen els tomàquets de l’hort, les mongetes (amb això els perdono), i tot el que els bé de gust de rosegar, apart de tenir el jardí minat de petits pilonets de conguitos.
El tema del conill sempre és delicat, ja ho sabem, però ara haig de prendre una decisió, com feien a l’antiga Roma aixecant el polze amunt o avall, acceptant en qualsevol dels casos els efectes col·laterals que això pugui comportar. Sembla mentida que jo que havia estat caçador durant molts anys ara
Ara que ja fa uns dies que m’he fet amic inseparable del ninotet verd i que sóc potser més android que mai, veient el ventall de possibilitats que tenen i el seu esplèndid rendiment. És per això que pràcticament he descartat l’adquisició, tant de temps pensada, de la compra d’un netbook, per la seva portabilitat i eficàcia. Ara m’estic decantant per els cada vegada més nombrosos Tablets, que estan sortint al mercat amb tarifes de navegació a partir de dotze euros, que et permeten estar connectat en qualsevol moment. Guanyant amb portabilitat i prestacions sobradament als netbook, i el més important de tot, és que inclús en alguns casos surt més barat. No és que sigui un malalt d’Internet, però si que m’adono de les avantatges que té, tant per el lleure com per la feina i per estar al dia dels nous sistemes operatius, que malauradament no podem deixar de banba.
El problema real que tinc ara, es el fet de que el model que he triat, per no mossegar la tant apetitosa poma, encara no es comercialitza en aquest país. Diu la xarxa que a partir d’agost estarà disponible, però de moment només es poden comprar a través de la xarxa a uns preus prohibitius i sense el suport de cap companyia de telefonia, tipus vomistar, bocafone o naranjito, que el subvenciona a canvi d’una tarifa plana de dades.
La decisió quasi és presa, ara només falta esperar que surti al mercat, tenir-lo als dits, al mateix moment que amb l’altre mà fem anar la calculadora, per veure si....cau o no cau.
Jo que en sóc consumidor eventual de tota la vida, m’ha fet gràcia que ara que he tingut la oportunitat últimament de degustar aquest combinat de la mà d’un professional i campió d’algun dels concursos que anualment es celebren, veure com hi ha una revifada tremenda d’aquest tipus de combinat i que l’estan convertint en un art.
Ara jo no és allò de posar dos glaçons dins un got de tub, amb un tall de llimona, un raig de ginebra i una tònica qualsevol. Ara hi han molts tipus de ginebra, que han de casar amb la seva tònica. Ara de moda el to blau, amb ratlladura de pell de llimona verda, espurnes de polpa de llimona i tot servit amb copa “balón” . Potser és el millor del millor dels gin tònics, però jo he trobat un combinat de gin tònic molt millor, que no coneixia potser per no estar prous hores a les barres de bar.
El millor i de passada per fer país, podem fer ara el gin tònic amb productes autèntics catalans, posant en el nostre combinat la ginebra Marianna, fent honor a Marianna de Copons, que va ser espia clau a la guerra de Successió. També podrem afegir, com no, tònica catalana. Havent salvat aquests dos esculls, trobar llimones catalanes i glaçons no ens serà tasca difícil. Jo la veritat, crec que ho declararia beguda nacional per les properes eleccions del 20N, haurem d’anar molt torrats per aguantar-los. Què menys que fer país mentre duri el mal temps.
Prepareu-se, novembre no és tant lluny, podeu començar a fer aprovisionament ara mateix, cercant la vostra botiga més propera AQUI.
Quan el calendari ensenya dates d’un teòric estiu, es molt normal que tothom tingui endreçat el pijama de llana i que el nòrdic descansi en el fons d’algun armari o en el servei de guarderia d’alguna tintoreria.
És per això que quan en ple estiu i per causes que no venen al cas, et despertes amb el cul fred, penses en que està passant i fins a quin punt és normal.
Se que molts estan contents amb l’estiu que ens està fent, però per el que a mi respecta n’estic fart....molt fart!!!! Tinc ganes de veure un dia sencer el sol, sentir l’escalfor de l’època, poder arribar al vespre i sopar tranquil·lament a la terrassa, amb la fresca desitjada durant tot el dia. Sentir l’estiu, veure cels blaus, que de gris ja en portem molt d’acumulat.
Cada cosa al seu temps, ara no toca i no m’agrada tenir dies esplèndids al mes d’Octubre....els vull ara.
Protestar es gratis, a veure si qui remena els núvols d’aquí dalt llegueix això i posa remei al tema, que ja estem a l’agost. Jo ho agrairé i el meu cul també.
