diumenge, 20 de febrer del 2011

Relats conjunts: El petó

Feia molts dies, que esperava l’arribada del vaixell de la cinquena flota dels Estats Units, per rebre algun dels seus formosos i vigorosos joves amb ganes de gresca, cercant un lloc on calmar els seus instints. Mare meva quanta passió i posa aquest xicot, quin petó més agosarat, feia molt de temps que no en tastava un d’aquests. Espero que no perdi aquesta vigorositat quan vegi que tinc un paquet per ell………enmig de les meves cames. Diuen que el factor sorpresa és més de mitja batalla guanyada.

Una aportació a relats conjunts

22 comentaris:

kweilan ha dit...

Sorpresa total el teu relat.

Sergi ha dit...

Llavors el que va passar a la història no va ser el petó, sinó la cara de sorpresa del pobre xaval...

Joana ha dit...

Petons.... què grans!

McAbeu ha dit...

Bona aportació. El que no sé és si, en aquest cas, el factor sorpresa jugarà a favor o en contra. ;-)

montse ha dit...

Ohhhhhh...val més que es deixin portar per la passió, la sorpresa ja la tendrà més endavant, o potser no..........

zel ha dit...

Sigui com sigui, el bon moment ja no els el poden prendre...

Anònim ha dit...

Doncs no crec que aquesta sorpresa li faci cap gràcia...

Elfreelang ha dit...

Bona sorpresa al capdavall....

Guspira ha dit...

Ara m'has fet pensar en el meu viatge a Nova York. I saps? vaig comprar aquesta fotografia per a una amiga.
Que tinguis molt bon diumenge!

Irina ha dit...

es d'en doisneau aquesta foto? bé si no ho és ell e té una que si assembla bastant.
No hi ha res més bonic que l'amor!!
et segueixo, Irina

Anònim ha dit...

Jajajajja m'encanta sobretot el final. Un bes molt gran.

magazine.cat ha dit...

Això es com els kinders, no saps mai el que et pot sortir! jijiji

magazine.cat ha dit...

Em descuidava donar-te les gràcies pel comentari i per la visita

El porquet ha dit...

Això és una enganyifa dels de dalt!

rits ha dit...

jo tampoc me l'esperava!!! molt bó!!!

Catalina Cerdó ha dit...

Molt bo Garbí! Ara cada vegada que vegi aquesta fotografia pensaré amb el paquet sorpresa.
Una abraçada des de les illes!

Joana ha dit...

Batua l'olla com està el món...que diria la meva mare. I això que ja està curada d'espants.
Molt bo Garbi!

marta ha dit...

Tolerància tu !!

Però a veure si el que tènia una sorpresa per a ella era ell que entre les cames nomes hi tenia la mà aguantant la gorra!!!!

Pakiba ha dit...

Ja estem curats d'espan en aquet mon, pero de segur que sen devia de portar una bona sorpresa !!!!

pepa guardiola ha dit...

Així de blanc i perfecte se li veu l'uniforme d'infermera, dies i dies praparant l'ofensiva...

fanal blau ha dit...

O quedaran contents o tindran una bona aventura per explicar.
Molt bon relat, Garbí!

jomateixa ha dit...

qui sap quantes sorpreses ha tingut ja al vaixell durant els últims mesos...