Tapat amagant regals, espero una manta de garrotades fent feliços als infants, que no es cansaran de cantar la cançoneta ancestral, al mateix temps que branden enèrgicament els bastons sobre la meva espatlla seca. Podria fer sentir malament algun adult, amb el meu patiment a base de garrotades infantils, sense malícia però enèrgiques. M’agradaria fer-los saber que m’encanta fer-ho, desprès d’un mes de tenir bones menges al davant i un any sencer esperant-me per jaure a les golfes, no és mala vida, em considero ben pagat amb les rialles dels més petits. El que més llàstima em fa, és el fet de veure com molts dels que m’envolten, reben garrotades tot l’any de tots cantons i les rialles que escolten, tenen un to molt sorneguer.
Ostres mira.........un altre mandarina al plat, cal que m’espavili, no me’n donaran gaires més, apart de que m’estic cag........nt.
19 comentaris:
I rebent "so-mantas" a tort i dret.
Molt trempat aquest Tió...
Aquest tió és molt savi... A veure si s'acaba d'una vegada això que sempre rebin garrotades els mateixos!
Hehehe el pobre ja gairebé no s'aguanta ;-))
maco,maco,maco aquet tió que tot i rebra garrotades sempre caga moltes coses.
Quins records Joan!! Ara ja els meus nebots ja han perdut lamagia del tió.. I no es que siguin grans però algú a la escola els hi ha dit..amb 6 anyets ..!
Em quedo amb la magia.
Petonets maco Bones festes de tot cor!!
Ostres, ahir vaig tenir la primera notícia de que el Tió menja mandarines, i ara veig que deu ser una cosa molt comuna que jo no sabia! A casa meva no el vam alimentar mai, que recordi.
A casa al Tió se li donava sobretot galetes i fruits secs. Això de fruita, no ho vam fer mai! Però bé, mentre li agradi i després cagui bé... tot és ben rebut!
Home, si els tions tenen passió per les mandarines!
Però a casa meva, quan ho era petita, tampoc no ho sabíem. Ho he hagut d'aprendre de gran. :)
entranyable tió, content amb les rialles dels més menuts tot i rebre garrotades....satisfet amb la feina ben feta.
JOan
es una traducio molt entranyable, m'encantaba quand els meus nanos eran petits, tota l'il-lusio que veias al seus ulls....es impagable.
LLastima que ja son grans..i jo tampoc he fet massa bondat, o sia que no hi ha tió a casa meva.
petonets, per tu
I que et cagui moltes cosetas.
Sempre m'ha cridat l'atenció que quan la canalla ho descobreix, disimula que no vegis i vinga garrotada!!
Bones festes guapo, petons.
Deu ser de les poques garrotades que estan legitimades.
Bé, potser avui, les garrotades al tribunalet de marres no sols són justificades sinó que, també, ben a gust que les fotriem.
Per a mi, és una tradició molt graciosa. La primera vegada que vaig conèixer el tió, no podia entendre per què ha de ca..r el tió els regals. Per què no pot donar-los simplement per exemple? jeje però m'agrada la idea :)
Aquest any he tingut que preparar una informació breu descrivint les tradicions catalans durant la nadal per la revista digital multinacional de la meva empresa i no m'he costat molt trobar una paraula adequada per posar la paraula "ca...r" en anglès sense sonar massa col•loquial :)))
Molt bones festes, Garbi!
El meu ja s'ho ha menjat tot!! però el dolentot no vol mandarines, sinó que vol els torrons amb una copa de cava, i el vol català!!
Però per ell.. tot! que demà ha de cagar ben cagat!
Bones festes!!!
Ja li queda poquet, al Tió... aviat li tocarà anar a c..ar!!
:D
Bones festes!
I què, i què? Què tal la cagada??
Xexuuuu, els tions mengen mandarines de tota la vida!!!
I a casa meva, jo flipava, quan el molt gormand es deixava les que estaven una mica tocadetes o en vies de podrir.... quin gourmet!
Molt bon nadal que el tio et porte moltes coses Un bes
i no tant petits, que a casa continuem cagant-lo!!! i els més grans son els que més disfruten com a petits!
molt bon nadal!
Hihihi, molt maco,però molt, ets un tió com una soca! Bones diades!
Publica un comentari a l'entrada