dilluns, 2 d’agost del 2010

Filar prim

Se’n diu així d’anar molt just amb alguna cosa, normalment ho fem sense consciència doncs la nostre prudència així ens ho dicta. Però hi ha vegades que la gent és passa de rosca filant prim, ja fa molt de temps que ho sé, però va ser dissabte preparant un sopar per convidats que em vaig adonar que potser no calia en certes coses, filar tant prim. Quin va ser el moment d’adonar-me’n?, doncs just quant preparava un aperitiu amb pernil serrà. El perquè?, molt fàcil, va ser just en obrir un paquet de pernil serrà d’aquests envasats i adonar-me de lo prims que eren els seus talls, com s’ho fan per filar tant prim?, ara sé perquè serveix la nano tecnologia, es per tallar els filets de pernil, no hi ha cap persona humana capaç de fer un tall així, inclús cal posar-hi unes làmines de plàstic per tal de que es puguin separar entre elles, de les quals fa falta una rasqueta per separar-les si vols que algun dels talls et quedi sencer, tasca veritablement difícil. De vegades comprem coses per treure’ns feina de sobre, però en aquest cas és molt més ràpid desossar un pernil sencer que separar les làmines del plàstic. De que serveix filar tant prim?, doncs no ho sé, es suposa que per estalviar producte, però si comptem que en l’envàs hi ha més deixalla que tall, si fessin bé els números potser caldria no filar tant prim. Si tots posem el nostre granet de sorra en el reciclar, no seria bo que els obliguessin a posar-nos-ho més fàcil?. Que més bo sinó, que un tall gros de pernil, dins un paper encerat, acompanyat del somriure de la carnissera de torn. A casa ens espera l’esmolat ganivet que gaudirà de la seva feina, tot i deixar a l’atur la pobre rasqueta.

15 comentaris:

Sergi ha dit...

El millor és poder disposar d'una bona pota de pernil a casa, ben fixada, i amb un ganivet ben esmolat anar fent talls. Fixa't que no cal plat ni res, com a molt per posar-hi els trossos de crosta dura que has d'anar traient, però cada tall va directament del ganivet a la boca. Si comences, difícilment podràs parar, entres en una mena d'estat de gràcia que t'impedeix adonar-te de res. Només pernil, ganivet i tu.

Carme Rosanas ha dit...

JA TENS RAÓ, JA... més val anar-lo a comprar com s'ha fet tota la vida... clar que en Xexu també, té raó! Això de l'estat de gràcia, m'ha agradat!

sànset i utnoa ha dit...

Quanta raó!

Jo n'estic fins dalt de tot que el del bar fili tan prim quan em fa l'entrepà de fuet!

*Sànset*

Anònim ha dit...

Diuen que quan més fi el pernil, més es nota el gust... T'ho diu una que ha menjat força "jamón de Teruel".
Una abraçada, Garbí.

Anònim ha dit...

Hehe! Filar prim per a haver de donar menys ració de pernil! Crec que la gent fila prim només amb el que li interessa!

rits ha dit...

el millor, comprar-lo a la xarcuteria, res d'envasats, home! que fa més torna.

Anònim ha dit...

"Se’n diu així d’anar molt just amb alguna cosa, normalment ho fem sense consciència
doncs la nostre prudència així ens ho dicta."
(garbí24)

Filar prim entenc que vol dir subtilitzar. I subtilitzar entenc que vol dir fer distincions,
observacions, etc, subtils o excessivament subtils.

Referent al pernil, jo el prefereixo a talls minuciosament prims. Que per què?
Doncs perquè així no em costa pas d'empassar, el puc assaborir i digerir sense que em quedi una bola tipus xiclet entre el paladar i la gorja.

I no em sé pas golafre menjant pernil salat, amb ben poc quedo ben saciada.

Anònim ha dit...

L'anònim que qui ha damuunt d'aquesta observació és meu i jo sóc la que signo així:

Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Anònim ha dit...

(segueixo...)

Que què entenc que vol dir una observació subtil? Una observació aguda o d'una tenuïtat extrema.

Un exemple? Vinga: el formatge també m'agrada tallat a la primor i per aquesta raó no el puc comprar embassat, atès que els talls que s'entén que vol la majoria de compradors de formatges jo els considero encara massa gruixuts..

Recordo els dits d'una dona alta i corpulenta, eren uns dits insòlitament grans i molsuts o carnuts. Doncs aquests dits eren capaços de fer amb una fulla de pi una palma en miniatura,
i sense mancar-li detall.

Dic això perquè els dits d'aquesta persona segurament podien
separar el pernil tallat a la primor de les làmines de plàstic i amb una facilitat extrema,
o bé també tallar el pernil a la primor encara que tu creguis que no hi ha persona humana capaç de fer un tall així.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Garbí24 ha dit...

Anònima: Francament i ajustant-me a la més absoluta realitat, era impossible de separar tot i que amb els dits sóc prou hàbil. No discutirem pas per això, doncs a mi el pernil també m'agrada prim en la seva justa mesura, però del que més em queixo es del malbaratament de plàstic que és fa i de lo poc còmode que al final resulta tot plegat.
Ah, jo també predico onze de Setembre independència!!

Alepsi ha dit...

Jajajajajajaja!

Una gran reflexió! xDDD

jomateixa ha dit...

A casa també ens hem preguntat això mateix molts cops. Com es pot tallar tan prim?!
Això de la nanotecnologia ho explica tot...

Rita ha dit...

Quan compro pernil sempre demano que me'l tallin a encenalls perquè m'agrada tallat molt prim i a màquina. Després l'agafo a pesiguets, o sigui que sovint n'hi ha més d'una o dues capes, però el tall m'agrada primet primet. Suposo que va a gustos això. Però tens raó que això de separar-los del paperet és una tasca ben difícil! :-)

Boníssim el comentari del XeXu, m'ha encantat i, certament, té tota la raó!

Anònim ha dit...

"...doncs a mi el pernil també m'agrada prim en la seva justa mesura"
(garbí24)

Jo no sé quina és la seva justa mesura, però sí sé la mida del tall que m'agrada a mi.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

"...però del que més em queixo es del malbaratament de plàstic
que és fa i de lo poc còmode que al final resulta tot plegat."
(garbi24)

I això no només passa amb el pernil salat i envasat.
Hi ha residus que entenc encara més emmetzinats i/o punyents
i que sembla que no ens preocupin tant, atès que n'acceptem serenament la seva existència. Això ho dic sobretot perquè hi ha persones arreu del món que són mal ateses; que viuen en tuguris de viles o de ciutats mal planejades. I sabem que els qui governen, enlloc de raonar per solucionar els problemes, els amaguen enduts pels seus instints...


Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!

Garbí24 ha dit...

Anònima: sé que són moltes les coses que fem o ens fan fer malament, només enumerava una d'elles, enumerar-les totes és del tot impossible doncs cadascú té els seus ideals de civisme.