dijous, 27 de maig del 2010

Les tres veles


La vida al mar sempre ha estat dura, treballar fins avançada edat, viudes joves amb fills, que no veuran mai un pare que el mar s’endugué. Malgrat tot la vida continua i cal anar cada dia a buscar el peix amb els cistells, quant arriben les barques. Subsistir i tirar endavant és l’únic que importa. Per sort la vida és generosa i ens dóna segones oportunitats, es per això que una vegada darrera l’altre els pescadors posen el peix al terra per fer ajupir les noies, mentre elles que ho saben, insinuen els seus culs i escots en un joc on tothom vol vendre el seu peix al millor postor, és llei de vida i sort en tenim.

Una nova aportació a Relats Conjunts

23 comentaris:

Anònim ha dit...

I també hi ha pescadors que tiren la canya, una vegada i una altra...
M'ha agradat el relat!

Sergi ha dit...

Pintava una altra cosa el relat, però segur que el que expliques no està lluny de la realitat. Bona proposta.

McAbeu ha dit...

Un bon relat. La quotidianitat de cada dia és el que fa tirar endavant amb la vida.

McAbeu ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
lolita lagarto ha dit...

Un bon relat, molt real i com sempre picant l'ullet amb aquests jocs de seducció que li donen vida al relat.

Thera ha dit...

Bonic el que dius. Em porta records d'infantesa, mercats de peix al port,... uff!!

Anònim ha dit...

que chulo el cuadre

Carme Rosanas ha dit...

Una bona aportació. M'ha agradat el relat amb aquest doble punt de vista.

kweilan ha dit...

M'ha agradat l'escena quotidiana que descrius amb el doble sentit. Bon relat!

Jordicine ha dit...

Amb quedo amb això de "és llei de vida" i amb la sensualitat de les dones que esperen el peix per vende'l. Bon relat.

joanfer ha dit...

Un relat més que interessant... i amb el seu "puntet"! ;)

La Meva Perdició ha dit...

Aquestes petites entremaliadures consentides entre els dos sexes, donen molt de joc per alliberar tensions en una vida sempre dura (la del mar) i no mancada de tragèdies. Bon relat Garbi ^_*

Anònim ha dit...

Ho mires des d'una òptica diferent a la resta. No se m'hauria acudit mai tal associació!

rits ha dit...

m'has fet somriure! mai hi hauria pensat!!! aix la mar!!!!

montse ha dit...

M'agrada com descrius la continuïtat i L'esforç que hi ha a la vida dels pescadors.

Salut!

Joana ha dit...

Una vida molt dura, sense cap dubte.

Anònim ha dit...

Hola garbi24, una imatge preciosa.
M'agrada el relat.

fanal blau ha dit...

un relat que desperta el somriure!
bon cap de setmana!

Conso Triay Coll ha dit...

Dura vida la dels pescadors!
Salut!

GAIA ha dit...

És bonic com ho descrius.

Pd40 ha dit...

jeje, aquests detalls que fan més agradable la duresa del dia a dia, quina vista! :)

Anònim ha dit...

La darrera frase fa que somrigui el lector/la lectora

Bon microrelat!

d.

deomises ha dit...

La darrera frase fa que somrigui el lector/la lectora

Bon microrelat!

d.

PS: era jo el d'abans!