dimecres, 21 d’abril del 2010

Drac del parc Güell


Un drac no és digne de portar el nom si no s’ha cruspit una princesa, es per això que ell tossut de mena, rondava la princesa esperant que un descuit del seu jove promès li permetés tornar al cau amb un grapat de cabells rossos com a testimoni de la seva perspicàcia, demostrant el valor necessari per ser el successor en la cadira reial de la cova de dracs.

Estava avisat de no acostar-s’hi, l’ànsia de poder cega persones i animals, aquell fatídic matí, quant apunt estava de saltar sobre la donzella, el jove príncep que amb la seva espasa va ser incapaç de plantar-li cara, i marxà acollonit, deixant la princesa a mercè del drac.

Llavors és quant aparegué el jove i musculós paleta que arreglava les escales de palau, que d’un sol cop de martell entre cella i cella acabà amb el drac. El noi, de samarreta imperi amb el mocador com a barret, ara mirat amb bon ulls per la princesa, estava decidit a demanar-li la mà i tot el que ve al darrera. Demostrant la seva habilitat, va fer amb els trossos de rajola que li quedaven, un drac com el que havia mort, per tal de que ella sempre recordés el moment i acabés acceptant donar-li la mà i tot el que ve al darrera.

Tant se’n va parlar a l’època, que encara ara son moltes les noies que passant davant de les obres escolten tota mena de galanteries, quasi res a canviat, tot és per la mà i tot el que ve al darrera, però sense matar cap drac.

Una nova aportació a : Relats conjunts

23 comentaris:

Sergi ha dit...

Hehehe, una bona aportació! No sé jo si aquesta és exactament l'explicació del que passa a les obres quan passa una mossa a prop, però és una teoria, no?

Anònim ha dit...

Ja ja ja, molt bo!
Ahir precissament vaig ser testimoni d'una galanteria de paletes a una noia (jo de lluny ho vaig escoltar); ella va somriure i al creuar-se amb mi li vaig dir que sempre és agradable sentir aquestes coses i ja li va sortir la riallada.
No cal matar, ni per la mà, ni pel que ve al darrera...
Molt motivat, Garbí, molt motivat!

McAbeu ha dit...

Boníssim!! I és que cada "tradició" té la seva explicació històrica. :-D

RaT ha dit...

maco, maco!! saps, de petita mooooltes vegades vaig posar la mà sota el morret del drac, per mullar-me-la i notar la frescor. Vaig anar a l'escola del costat fins els 10 anys.. petonets!!!

lolita lagarto ha dit...

Molt ocurrent, de debó, m'ha agradat!
aquest noi amb samarreta imperi i el mocador com a barret m'ha fet somriure!

Thera ha dit...

Veus, un heroi que no té sang blava!! Bo! :D

Elfreelang ha dit...

Ara ho entenc tot! boníssima paròdia dels contes de dracs i princeses! Un bon relat!!!

Rita ha dit...

"Moraleja: ponga un paleta en su vida!!!"

Hehehehe un relat boníssim, original i simpàtic!!!!

Estic pensant en el regal... :P

Anònim ha dit...

Un paleta molt espavilat! Un relat molt original!

Carme Rosanas ha dit...

Fas bé d'immortalitzar aquesta tradició... que crec que va molt de baixa...

Una bona explicació... ara sense dracs els paletes no es poden lluir gaire i només diuen bestieses, pero no deu ser culpa seva... és només perquè no tene dracs amb qui lluitar.

kweilan ha dit...

Molt bo i molt original!

Anònim ha dit...

Jo m'enamori del drac del Parc Güell que presios el tinc en samarreta i en figureta y en 300 fotos per totes les bandes ajjaja "rubiales vols un pardal sense ales", "morena vols una bici que no frena" son els piropos personalizats dels paletes del poble. Un bes

Assumpta ha dit...

Jajajaja m'ha agradat!!

El paleta un autèntic heroi i el príncep... bé, un desastre :-DD

Coincidim en parlar del drac de Sant Jordi... però de forma molt diferent ;-))

Lisebe ha dit...

Doncs ara ja entenc per què no veig ni princessas ni princeps quan vaig al parc i em quedo bocabadada mirant-al drac, i el paleta quina feinada!!

Molt bó!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Petonets maco

Lucia Luna ha dit...

jajaja
que bo! m'has fet riure una estoneta :)
un peto

sànset i utnoa ha dit...

Bona!

Ja sabia jo que en Gaudí havia matat el drac!

*Sànset*

imago ha dit...

Simplement BONÍSSIM! Una historia reinterpretada i t'ha quedat molt bé!

Ada ha dit...

M'ha fet gràcia això de demanar la mà i tot el que ve al darrera... Ufff! Són moltes coses? (jejeje)

Podria ser, però sería més romàntic que tingueren que enfrontar-se a un drac...

Bonica històra, Garbi!

GURMET ha dit...

Amb la diada neix un nou bloc!!!

Anònim ha dit...

Ja deia jo!!!
Molt bonic i ocurrent.
Bon Sant jordi!

Pd40 ha dit...

jajaja, molt divertit! Està bé llegir els diferents relats, sempre hi ha bones idees diferents.

La Meva Perdició ha dit...

Ja, ja, però el gremi a degenerat una mica en el tema de les galanteries! ^_^

montse ha dit...

M' agrada veure com les persones del carrer, també són protagonistes en aquesta història.