dissabte, 16 de gener del 2010

Relats conjunts: Demanant un taxi


Es va discutir molt acaloradament amb ell, era una tonteria, però no suportava aquesta mena de gent que no respecta el seu torn per res, potser no n’hi havia per tant, però aquell noi que ja feia estona que li mirava el cul, amb tot el morro del món, quant ja li tocava a ella, en aquella parsimoniosa botiga de telefonia mòbil, on portava més de mitja hora per comprar una recàrrega del seu aparell, va i surt ell tant cofoi dient, perdona em toca a mi, jo també tinc presa. Potser perquè era tard, potser perquè tenia mal dia, potser ves a saber perquè, ella va explotar i li va dir tot un reguitzell de paraulotes que no varen servir de res, doncs ell amb tota la seva tossuderia, va passar al davant.

Amb un somriure descarat, ell es va acomiadar tot dient-l’hi, no deus pas voler que et doni el meu número, no?. Tanta seguretat per part del noi, la va fer dubtar si realment tenia raó ella o estava equivocada.

Per acabar d’adobar el dia s’havia posat a ploure de valent, mentre ella es maleïa per haver escollit unes sabates tant poc adients per el dia que feia, va decidir demanar un taxi que l’acostés a casa, doncs si no quedaria ben xopa.

Semblava impossible que només d’alçar la mà, un taxi es parés al seus peus, però el que més la va sorprendre, provocant-l’hi una sonora rialla, va ser el conductor quant li digué, segur que no vols el meu número de telèfon petita fera?


Una aportació a Relats conjunts

22 comentaris:

Sergi ha dit...

Hehehe, casualitats d'aquestes passen, mira, segur que es van reconciliar per aquest fet.

Striper ha dit...

De vegades toca la loteria aixi que..

rits ha dit...

Molt bo!! aquestes casualitats poden portar a històries ben especials!!

M'ha fet gràcia que t'hagis fixat en les sabates!!! jo tb hi he pensat en aquestes sandàlies!!!

Anònim ha dit...

M'ha agradat molt, també la "frescura"; has cuidat fins i tot els petits detalls.

Elfreelang ha dit...

Molt bo! ben trobat!

Carme Rosanas ha dit...

Divertit! Aquestes casualitat existeixen i quan es donen fan molta gràcia o molt poca... a vegades de tot. M'ha agradat, Garbí!

kweilan ha dit...

Un relat amable i divertit i molt ben escrit. M'ha agradat!

lisebe ha dit...

Molt bó si senyor!!!

M'agradat moltissim

Petonets

Assumpta ha dit...

El relat està molt bé... però el tio aquest és un pocavergonya!! Quina ràbia que es coli d'aquesta manera!
A més, ho has explicat tan bé que semblava tan real que... grrrrr

Si jo fos la noia baixo i aturo un altre taxi! jajaja

Jordi Casanovas ha dit...

bona aquesta!

Azu ha dit...

Ei, está molt bé, però com acaba?? Pujar ella al taxi o l'engega a pastá fang, perque quin noi mes cregut, no? Al menys deu ser guaperas??

Molt bén constrüit!!

Rita ha dit...

Molt bo, i ben original!!!

Pot haver un final feliç aquí... :-)

estrip ha dit...

segur que uja al taxi!
les coincidències aquestes s'han d'aprofitar!

Alepsi ha dit...

Segur que al final intercanvien mòbils... i més coses. xDD

M'ha encantat!

rebaixes ha dit...

I si plovent com plovia, el noi li hagués parat el taxi i l'hagués esperat per cedir-li, aleshores, el taxi...Hauria fet un bon número... Anton.
Gràcies per la visita. Anton.

_MeiA_ ha dit...

Segur que baixo de l'hort... però què és això de "relats conjunts" i "joc literàri"?? fa temps que ho vaig veient a vàris (molts) blogs... i no tinc ni idea!

lisebe ha dit...

Molt bó m'encantat!!

Les casualitats haberlas hailas!!

Petonets

La Meva Perdició ha dit...

elicitats pel relat!. Sembla que els elements i els Déus, tot, estava en contra de la noia aquell dia, però potser tot estava a punt d'arreglar-se .... o seria una altre juguesca del destí, aquell taxista? :)

Anònim ha dit...

jo m'hagués volgut fondre!! jajaja! molt bon relat, felicitats!

assumpta ha dit...

L'havia llegit i juraria haver-te'l comentat... aaaiiis.

Quin paio més penques, hi ha dies en que no en surt una de dreta.

M'agrada molt i el trobo un argument força original!!!
Petons.
=)

Anònim ha dit...

Que n'és de petit el món!
Ja veig que te'l podies imaginar aquest cul...

Pd40 ha dit...

jajaja, quina gràcia aquestes coincidències. Suposo que devia pujar, no? El noi semblava que ho portava bé, potser és l'ocasió de fer les paus. Molt divertit :)