Nit de por

Impulsat per les noves tendències o bé per la persistència sostinguda del més petits de la casa he acabat agafant el ganivet i una petita carbassa per fer per primera vegada a la meva vida, el fet de donar-li vida pròpia amb aspecte terrorífic a un vegetal.

Tasca no gaire difícil, però amb la sempre present impaciència dels petits i l’avís de algun gran convidant-me a deixar tot net tal com ho he trobat, doncs si no jo mateix sentiria la por de molt a prop sense que cap artilugi fos necessari.

Acabar-ho i provar sempre ha estat el meu lema, o sigui que espelma cap dins amb la típica expressió somrient d’una carbassa. Tant bé ha quedat que he decidit posar-la a la nostre habitació per recordar el dia que som i fer-nos amb les noves cultures imposades o no.

Feia la seva patxoca, i com que les espelmes tenen incorporat l’auto apagat, l’hem deixat encesa per gaudir de la calidesa de la seva llum. Just aquest matí en despertar i veure-la apagada, la meva dona m’ha dit que havia passat una nit .........de por.

Amb tot això vull dir que no esteu en contra de noves tendències o cultures, que tot té el seu costat bo i no es res de l’altre món barrejar la castanya amb la por, disfressada d’un somriure.