L’home es un animal de costums, jo per no ser menys, he agafat la costum de dos cops a la setmana i de moment em va bé, podria fer-ho més ja ho sé, però de vegades el temps del que disposem o el cansats que estem, ens limiten a l’hora d’exercir una tasca tan complaent, per totes les persones que ho gaudeixen, tant amb participació activa com en passiva. El fet es que tinc la sort de poder posar el ritme jo personalment, i ningú m’incita a exercir més del que em ve de gust, i potser això es el que fa que si no ho faig almenys dos cops a la setmana, ho trobo a faltar. De vegades no es fàcil d’arribar-hi doncs la feina o problemes domèstics poden treure la inspiració necessària per poder portar-ho a terme, i tampoc es cosa de fer-ho per fer-ho, si no pots estar a l’alçada, ja que potser les properes vegades no estiguin per un, tot el que ens agrada, i de sentir, que en el fons fem gaudir a algú, que ens agrada que ens estigui rondant constantment . A la fi i al cap crec que prefereixo la qualitat a la quantitat, tot i que haig de reconèixer que hi ha gent que te el mèrit de fer-ho cada dia i amb una envejosa qualitat, que perquè no, ja m’agradaria a mi poder arribar-hi algun dia. L’esperança que em queda, es de que diuen que com més gran et fas, més tens el cos preparat per escriure en un blog, més sovint i amb més experiència. La resta tot bé.....gràcies.
dimecres, 23 de setembre del 2009
Dos a la setmana..............
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
24 comentaris:
hahahahahahahahahaahahha, molt bona!
Felicitats pel que ho fa cada dia i amb qualitat;)
en aquest has estat especialment inspirat, segueix, no paris ^^
Joan
no et queixis dos cops a la setmana esta molt bè, alguns en un cop cada quinze dias ja en tenim prou de moment.
Els bons temps de dos o tres cops al dia ja han passat.
I es que el bloc tambe estressa a vegadas.
La resta....donçs....no hi ha resta.
mils de petons
Geniaaaaaaaaal!!!!
Tu tens art per fer-ho cada dia, i més!!!!
;-DDDD
Jejeje.
Doncs jo el tinc més abandonat que mai... passo una època sense temps per res, ni per mi!
Ostres m'ha encantat llegir-te, quan tot just fa no res, em demanava si s'havia d'escriure "per pebrots".... i que ara també, com tu, em sento plena, amb dos cops a la setmana.... 3 era un ritme ben bé de mega-super-hiper-entusiasme per deixar idees sense parar.... ara, serenor i bona lletra :) Salutacions!!
Et felicito, tu que ho pots fer dos cops per setmana!!!
Jo ja tinc una edat i després de cada acte...............d'escriure quedo fet pols, sense ganes de continuar, destrempat i esmaperdut. Sort que al cap d'uns dies torna la trempera i les ganes de tornar-hi!!!
I he d'afegir que sempre ho faig amb la mateixa........"màquina d'escriure" (teclat).
Salut!!!
Noi aixo cau quaant tens lainspiracio amunt i el temps pewr davant.
Doncs jo passo gana!
I just ara que se-m'acaba la regla, (4 dies en dejú), empalmo amb un viatge amb el petit no tant petit, 4 dies més...
Apa!
Passeu-ho bé, si vosaltres podeu.
Home, per mi dos cops per setmana és massa poc, però no te m'ofenguis, eh? M'agrada fer-ho més sovint, i potser encara ho faria més, de vegades em sento amb ganes de fer-ne tres o quatre al dia, però és clar, entre la feina i d'altres obligacions la cosa es queda en menys, i no es pot fer a qualsevol lloc, és clar. I tampoc no és plan de passar-s'hi el dia, que tampoc ningú no em podria seguir el ritme. Però bé, ho faig tan sovint com puc.
Ah, i escriure al blog també, eh?
Jo en faig més de dos per setmana... però són curtets ;)
jajajaj..tan ocurrent com sempre!
pero em pregunto...fas un cigarret despres de cada...post?
;-)
Doncs vindrem dos cops per setmana...
Els gironins no arriben a la mitjana, el tamany... Importa, disfunció publicitaria... Freud diria algo... ;-)
Lo millor és no pensar-hi en els que fas, encara que has d'intentar mantenir el ritme, pensa que en tens més de 50 que has de deixar satisfets, que et llegeixen!
cada dia estic més convençut dels beneficis de d'escriure un blog propi
cadascú ha de trobar el seu ritme
Molt bò noi!! Ens has fet patir fins al final!!! Jo no tinc molta constancia, ho faig quan em va degust. I clar quan em deixen.
A mi també m'agrada molt, hi disfruto, de vegades em fa riure i altres ploro d'emoció.. però m'agrada practicar-ho. De fet hi penso cada dia, i hi ha qui em diu que se'm dona bé.....escriure.
Felicitats Garbi!! No canviis mai!!!
Hi ha gent que neix amb una flor al cul i té la sort de poder-ho fer cada dia però en el meu cas, només ho puc fer un o dos cops al mes. Abans ho feia més sovint, però una servidora, actualment, té altres obligacions que fan que deixi de banda altres plaers.
Bon post!
I... això va a èpoques, per no dir a batzegades! Però, felicitats per mantenir-ho, dos cops a la setmana està la mar de bé! Cada dia... una utopia ;)
jo intento cada dia de donar-hi un cop d'ull però escriure ja és un altre cantar, s'ha de tenir molt clar la idea, desprès, endavant i tot surt bé, però escriure per escriure, com que no.
El millor? Fer-ho quan ve de gust! :)
Crec que és un bon ritme aquest teu i sempre ve de gust passejar-se per aquí per la qualitat que s'hi troba.
Circumstàncies diverses no em permeten a mi dur aquest ritme ni de publicacions ni de visites, per això cadascú ha de fer-ho segons li convé.
Com sempre una delícia de post a l'hora del vermuth!
Segueix així!!!
;)
All experience is if you look at it the right way!
Publica un comentari a l'entrada