dilluns, 20 d’octubre del 2008

Aniversari

L’altre dia un dels meus fills va complir set anys , amb la conseqüent celebració i els corresponents regals , festa amb amics inclosa i tot una sèrie d’actes que hem fa pensar si ho estem fent be tot això, doncs penso que per parar el consumisme que està vivint la societat no es la manera mes adient d’inculcar a la seva educació , que tot el que es pot celebrar en aquesta vida i el que no també ,sempre es motiu de comprar alguna cosa , per tal de que estiguin contents . No som dels pares que mes capricis comprem , doncs considero que som bastant moderats , tot i que moltes vegades ens vindria de gust d’obsequiar-los amb qualsevol tonteria . Es aquí on la tasca es fa difícil , doncs la majoria de nens tenen molt més del que haurien de tenir , aleshores que fem em els nostres , no comprar res i que els seus companys els hi passin per els nassos tot el que ells no tenen ?, crec que no es just tampoc .
El cas es que per culpa d’una societat massa consumista els estem evocant des de petits a no valorar les coses , ja que no han assumit un objecta que ja en tenen un altre .
Ells nomes demanen el que veuen que els seus amics tenen , un cop aconseguit , ja demanen un altre cosa , això es el que jo entenc que hem de parar , el que es difícil es com fer-ho , per que no es sentin malament i entenguin que allò que demanen nomes els farà feliços una estona i que desprès ja està .
Hem aconseguit de moment allunyar-los dels jocs virtuals tan de moda en els últims anys , inclús han descobert que molts dels seus amics nomes juguen amb la consola , quant algun amic ve a jugar a casa seva , però que ells per si sols quasi no la fan servir , es una petita guerra guanyada (de moment) dels molts fronts oberts que hi ha en el mon infantil . Ells des de que tenien cinc anys que tenen ordinador propi , no se si es una opció encertada però ens va semblar que era millor que practiquessin amb alguna cosa que mes endavant fos útil , ara a part dels jocs de la xarxa , saben fer funcionar correctament el correu electrònic , saben com buscar coses per fer algun treball a l’escola i consulten al You Tube els moviments de les classes que fan de Taekwondo .
Crec que no serveix de res fer un munt de regals , sinó que val més, fer menys i triar molt be la qualitat i el proper servei que en faran . El problema es que ho entenguin , doncs jo m’he trobat , que conten la quantitat de regals , abans d’obrir-los , i això hem fa pensar ,
quan jo tenia la seva edat , també vaig tenir regals , però al ser tant pocs fa que alguns encara recordi el moment d’obrir-los . Dubto molt que ells d’aquí un temps recordin res , en tot cas recordaran , la quantitat .
Tothom hauria de reflexionar-hi doncs en poc temps tenim unes festes ineludibles , en que la gent ens pregunta , que l’hi compro? i nosaltres no sabem respondre , per que ja tenen de tot .



INTENTEM FER-HO EL MAXIM DE BE , SABENT QUE DE SEGUR ENS EQUIVOQUEM EN ALGUNA COSA .

2 comentaris:

Carbassona ha dit...

Realment, és així, ara ho tenen tot i més. Cada vegada costa més saber què els compres, perquè els faci un bon servei i què no, però suposo que a mesura que vagin creixent ens serà més fàcil enssenyar-los que no es pot tenir tot. I que ho puguin entendre.

Joana ha dit...

És del tot impossible saber quan ho fem bé.
Per un costat no volem que els falti res, sobre tot el que nosaltres no varem tenir.
Però és evident que no els podem donar tot....
Difícil...