Tanta il·lusió

Esperava amb ganes de poder ensenyar cos, havia aprovat amb nota l’operació bikini, s’havia comprat roba d’aquella que fa girar ensenyant esquena fins on perd el nom, per una vegada havia pogut ajuntar les seves vacances i gaudir de molts dies junts a la millor època  de l’any. Inclús tenia molt a tocar un parell de joves, que al seu crit, anirien a fer-l’hi companyia a qualsevol hora. Ho tenia tot apunt, però faltava el més important, que l’estiu fes acte de presència.

Experiència Greeter

Ara que tots comenceu a fer vacances i jo ja les tinc al disc dur, us vull explicar una experiència  viscuda aquest any.

L’experiència va ser a la ciutat de Mulhouse a l’Alsàcia, on sent nosaltres primerencs en això, vàrem contractar els serveis d’un jove perquè ens ensenyés la ciutat des d’un altre punt de vista.  La primera sorpresa va ser el fet de que havent demanat la visita en  espanyol, doncs era la única opció a la web, ens va sorprendre el noi amb un català perfecte en escoltar-nos a nosaltres abans de reconèixer ’l. A partir d’aquí ens va preguntar quin tipus d’interès teníem nosaltres per la ciutat i què era el que volíem saber, doncs ell s’ajustaria a la nostre visita.

Molt amablement ens va fer una ruta per la ciutat explicant les diferents històries  o curiositats que ens podien interessar, contestant molt bé les nostres preguntes. Després d’una hora per la ciutat vàrem donar per acabada la visita. Per agrair la seva implicació, vaig oferir-l’hi una propina que servís com a paga a la seva dedicació, però amb sorpresa meva, va refusar doncs el seu lema era no acceptar mai diners a canvi, en tot cas, si volíem fer una cerveseta amb ell era tot el que estava disposat a acceptar. Així ho vàrem fer, amb lo qual la visita es va allargar una estona més amb curiositats i anècdotes de la seva ciutat. 

Ja ho sabeu doncs, si viatgeu, contacteu amb Greeters, una experiència recomanable.

No tenim solució

Si podem permetre que els mateixos que governen el món, amb els vots de la població, siguin els mateixos que fabriquen, venen les armes, donen lliçons de pau i els permetem poder mirar des de la seva poltrona com cada dia arreu del món es maten civils innocents, és que no estem bé. 

Estem en decadència, tots en tenim part de culpa suposo, però el que espero realment és que algú hi trobi  solució a la nostre imparable autodestrucció. Seria molt demanar que deixessin de banda el seu egoisme i que la població visqui sense por?