Tones i tones

Hi ha coses que no es fan bé, sigui per falta de ganes o perquè ja paguem els altres. Avui he anat a votar com a tot ciutadà que l’hi agrada ficar-la i, amb l’esperança d’obtenir un resultat gratificant. El fet d’anar-hi cap a última hora, m’ha fet veure com pilons i pilons de butlletes restaven a la taula sense que hagin estat escollides per ningú. Inclús m’atreviria a dir que algun piló no ha estat estrenat, per sort!!! Amb la quantitat de taules que hi ha, i comptant que aquestes butlletes han d’anar totes a reciclar altre vegada, jo potser començaria a plantejar el vot electrònic o si més no que posin una impressora i vagin fent com els flequers quan falta pa, anar coent. 

Qüestió de màniga ampla

Qui diu màniga, diu banda o redistribució de freqüències electrònica, el cas és que qualsevol cosa pot ser excusa per tocar els collons.

Si a més tot això és per donar pas al quatre G, de les ruïnoses empreses de telefonia, on ex polítics tenen nòmina seixanta mil eurista.....ja  put a cremat.

Jo no hi entenc res, però si hem de tallar les coses de sempre, que funcionen i que ens sentim molt nostres, per posar xarxes de dades que tots acabem pagant la construcció i després el seu us, no trobo on pot estar la necessitat.

A veure si serà que no ens volen deixar parlar una llengua que es va estenen sense el seu control i que voldrien veure en clara decadència. De totes maneres, gràcies per aquesta fàbrica d’independentistes que des de Madrid no para de fabricar i fabricar. 

Cada cop més gent, té clar a qui no votarà aquest Diumenge.

Llenguatge fluid

Sé que estem fets l’un per l’altre, quan quedem no tenim hora de plegar, ens reinventem i repetim el que més ens agrada,  per allargar les hores fins que el cos o les obligacions ens senyalen el prou.

Però tenim el greu problema de la comunicació, jo necessito saber al moment si quedem i què farem, sentir aquell soroll dins la bossa, saber que estàs pensant en mi, veure una emoticona teva, cors, petons. Tot allò que m’escalfa i em fa desitjar estar junts.

Però tu, tossut i de idees arcaiques, t’entestes en respondre als meus whatsapp amb la teva vella Underwood, reconec que té el seu punt i t’agraeixo que hagis aprés la picada d’ull del punt i coma amb el parèntesi tancat, però no pot ser.

Ara, el carter m’ha deixat la resposta del meu whatsapp d’abans d’ahir, massa tard, ja he quedat. Hi ha qui m’enterra d’emoticones a tot moment, no em fa esperar, sé quan pensa en mi i què faria si estes al meu davant. Necessito fluïdesa, encara que això em costi perdre l’agilitat dels teus dits, entrenats a base de qwerty metàl·lic, teclejant sobre el meu cos.

Continueu teclejant per a Relats Conjunts de Maig, amb fluïdesa però amb força.