dimarts, 29 d’abril del 2014

Aquell moment tant intens

Els pobles són petits i a l’hora d’esmorzar tots els espècimens s’ajunten al mateix bar, granja, taberna o el que sigui de que disposa el poble.
Amb el meu cul ben posat a la cadira, observo com entra, com cada dia el director de La Caixa, encorbatat que fins i tot no lliga amb l’ambient casolà que es respira a la granja. Agafa el ritual de cada dia de diari, mini, tallat.
Ell ni s’adona de dues dones, que detecto com no habituals del lloc, prenent seient a menys d’un metre d’ell que està amb la cara enfonsada al diari.
Ara és quan ve lo bo, elles dues comencen a criticar sense mesura a la seva entitat i als qui hi habiten; que si no serveixen per res, que només saben cobrar comissions, que si has de demanar els diners un dia abans, que es foten esmorzars d’una hora.......
Jo miro la dependenta i riu, miro el director i encara enfonsa més la cara al diari, les miro a elles i continuen trinxant sense mesura, em miro a mi mateix i també ric. 
Mare meva quin moment, tant intens que ni tant sols es va defensar i això que valia la pena parlar amb elles, molt la pena.

diumenge, 27 d’abril del 2014

Activitat desigual

Era de sempre molt difícil per els dos igualar la seva ansietat i, la resultant activitat, que en qüestió de sexe necessitaven cada un.  Molt lluny de desitjar cap trencament en la relació, a ell li va sortir la seva vena d’empresari i va deixar anar com aquell que no diu res un: reina, si no pots fer la feina subcontracta. 
Ella emparada en la crisi, va respondre amb el somriure sota el nas, que no s’ho podien permetre, que la solució més viable era que treballés tot sol i fes les hores que la seva necessitat li demanés, ella ja l’ajudaria sempre que.....en tingués ganes.

dimecres, 23 d’abril del 2014

Conte de Sant Jordi

Mentre Sant Jordi esmolava l’eina per combatre al drac, el monstre s’afanyava a comprar un parell de roses per la princesa, amb un llibre poètic a conjunt.
El cavaller trobà la princesa abraçada al drac amb senyals inequívoques de tenir tot el que desitjava. Sant Jordi va voler sortir al carrer i fer el mateix, regalà roses i llibres a totes  les que no tenien qui els hi fes l’ofrena. 
Al vespre estava esgotat, cap any havia fet servir tant l’eina, i això que la llança no l’ha ni tocada. Quan es creuà amb el drac, aquest li picà l’ullet i, aprofitant la nova complicitat canviarien la història d’una vegada, ara treballarien junts. Varen quedar de sortir junts el 9N, per si calia posar pau, aquest cop però, amb el foc i la llança.