Mala peça al teler

Quasi sempre hem de fer coses que els de dalt ens manen, de no ser així i per dir-ho d’alguna manera, trencaríem la cadena alimentària.

Tant li fa si hi estem d’acord o no, s’ha de fer i punt. Llavors et poses les paraules que podries dir a les butxaques i fas el que et diuen que per això et paguen.

Feina és feina, tant li fot planxar un ou com fregir una corbata, però n’hi ha una d’especialment dolenta, més ara que mai, que és fotre una persona al carrer. Mala manera de començar la setmana, encara que ho miro amb l’optimisme de no ser jo el que fa les maletes, m’emprenya igual i és quan més mal fa, veure segons qui per la tele.

L’altre dia em varen dir: Si sóc bona persona no guanyo diners, si en guanyo sóc un fill de puta, endevina que vull ser.

Ara sé de cert que mai tindré molts diners, però els que tindré em faran molt  feliç.

Per el futur de tots

Hi han coses que no són justes, n’hi han d’incomprensibles i després hi han les cabronades que la part més rància del nostre país vol imposar sí o sí.

Kilòmetres d’aigua ens separen, però això no fa que des de aquí, podem donar tot el suport a una gent que aguanten estoicament lluitant i plantant cara als pirates, que volen imposar la seva llei que no ha canviat en els últims centenaris.

Tenyim la catosfera de verd, per donar suport a una causa que, tard o d’hora com si d’un virus es tractés ens acabarà infectant. A ses Illes estan fabricant la vacuna i no podem fer més que estar al seu costat donant suport.

Tenir la grossa és millor?

Qui més qui menys ha desitjat alguna vegada tenir-la grossa, que la tingui grossa o que ens toqui la grossa....A partir d’ara ja és possible, almenys tenir-la, que lo de tocar sempre és més complicat.

El que no em queda clar és el tema imposts, si realment es queden a casa nostre potser millor no comprar mai més la nacional, doncs es veu que els Catalans ens gastem tres-cents cinquanta milions en aquests paperets plens d’il·lusió, que el nostres contrincants s’embutxaquen alegrement a més de cobrar el vint per cent a l’agraciat que li toca. Total negoci rodó.

Ara no sé perquè em faig aquestes preguntes, ja que molts anys he passat sense comprar ni un número, però el que si sé, és que si arribo a comprar una mica d’il·lusió, segur que serà Catalana.