divendres, 31 de maig del 2013

Més que un club

Veig com cada any els clubs de futbol  preparant fitxatges escandalosos davant dels nassos de la gent que té treballs a sobreviure.
M’agrada el futbol, com a molta gent, però no acabo de trobar bé aquestes quantitats que es remenen en temps d’ajustaments i retallades arreu. Sé també que funciona com una gran empresa, es fan inversions que desprès generen uns guanys a costa de vendre samarretes, drets d’imatge, resultats o venent un cop acabat el producte.
Els ajustaments econòmics van per llarg, potser ara seria hora de deixar de fer aquestes inversions i continuar amb el que havien començat alguns, apostant per la gent d’aquí, acabant-los aquí i no cedint-los per tenir minuts.
No hi hauria d’haver cap carrera econòmica i menys amb la gent de Madrid. Ara començaria a ser hora de canviar el sistema, un sistema que tardarà anys a quallar però cal que algú marqui  el camins del futur. Un futur amb humilitat i no circulant amb Ferrari en ple barri de faveles, un futur on comptin una mica més els valors humans, un futur més esportiu on no calgui sacrificar altres esports per donar-ho tot a un de sol.
Perquè no fer-ho nosaltres que som més que un club? Un cop s’ha guanyat tot, perquè no es pot demostrar al mon que hi ha un altre manera de viure l’esport? Un altre manera que no cal inventar-la, és simplement tornar als inicis, tal com estem fent les persones que encara restem normals.

Serà impossible, ja ho sé, però ho havia de dir.

dimarts, 28 de maig del 2013

Hi havia una vegada

Un noi d’un país llunyà, tant llunyà com Pakistan que va anar a estudiar a unes terres on les oportunitats haurien de ser bones.
El nouvingut que apart de la seva llengua materna només parlava anglès, va voler accedir a les beques que aquell país oferia. Així que molt correctament, amb anglès, es dirigí a ells via correu electrònic per demanar el que necessitava, per poder ser-ne usuari i els requisits necessaris. La contesta no es va fer esperar, cosa estranya venint d’un estament funcionari, es suposa que no varen ni molestar-se en traduir el text, doncs la resposta va ser: Estamos en España i aquí se habla Español.

Ostres com m’agradaria que això fos un conte, però es veu que no, si algú ha escoltat la ràdio aquest matí pot haver escoltat el mateix que jo. Com poder anar endavant amb un país així?

El més greu de tot, és que en el fons contesten el que realment pensen.

diumenge, 26 de maig del 2013

Spa

De vegades ser barroera i maldestre a l’hora de demanar allotjament pot portar conseqüències.
Necessitava una desconnexió total i em va semblar que aquell hotel amb spa i tots els serveis, seria un bon remei als meus problemes.
El que no vaig veure va ser la qualificació de l’hotel; Naturista.

Però vaja, ara que hi som m’he apuntat al ball de disfresses d’aquesta nit. Ja tinc la màscara llogada.