Ens n'adonem més tard.

Moltes vegades, quan després de passar un temps, et mires imatges tretes de viatges o de moments de la teva vida, els recordes amb un molt bon gust de boca.

Dóna la sensació que quan estàs davant d'una situació no t’adones realment del que t’aporta i que per molt que ho visquis intensament sempre té més bon gust quan ha passat un temps i alguna cosa t’ho fa recordar.

Per sort tenim els mitjans que poden memoritzar aquest moments, per tornar a reviure'ls quan ens ve de gust. Suposo que alguns centenars d'anys enrere, aquesta sensació no la tenien o potser tenien altres mètodes per poder tornar a la consciència aquells moments.

Potser el ritme frenètic que portem no ens deixa omplir-nos degudament dels bons moments i crec que és un punt a solucionar. Pensem-hi, omplim-nos quan toqui, treure el suc dels bons moments només pot ser bo, molt bo.

Hi han moments que tampoc cal que enregistrem imatges......bé, tothom fa el que vol.

Humit i calent

Veure’t aquest color fosc, amb la teva temperatura i aroma que atrau al més desentès, et fa irresistible i és impossible que em resisteixi a posar els meus llavis a les teves bores, per assaborir lentament aquest  gust únic.

Poques coses hi han més gratificants, que amorrar-me a les teves bores,  lo teu és de vici, però no em puc passar, tres al dia i prou. Que el cafè t’acaba posant nerviós.....

I si no és el cafè serà qualsevol dropo amb la capacitat que nosaltres mateixos l’hi hem donat que farà que ens sentim insegurs i a la deriva. Ara per ara no sé que és més preocupant, si la corrupció, l’atur, el futur, trobar carn de pollastre dins una hamburguesa de cavall o que els del mobile word congres s’estiguin foten ampolles de cava de sis mil euros, envoltats de gent amb ganes de fer la primera pela, sigui de dia o de nit.

Ara he entès perquè no trobem vida extraterrestre, ens han vist de lluny i han marxat més lluny encara.

Penso que avui en fotré quatre.....

Sauna

Abans d’entrar a la sauna vaig deixar les ulleres al vestidor i embolcallada amb la tovallola, vaig entrar. Hi havia  gent, quasi no veia res, sense  ulleres i amb el canvi de llum.

Em vaig estirar quedant-me nua, els  xiuxiuejos donaren pas al silenci.

Després de deu minuts, una dutxa i amb la meva vista recuperada, vaig veure amb sorpresa com tot l’equip de rugbi sortia de la sauna.