Cadena de refranys i dites

Tenim una nova proposta blocaire que consta de ajustar el tema dels blogs a una dita popular, com que m’ha arribat el convit de bones mans segueixo la cadena.

Seguint   la proposta de la Rat........faig la meva aportació:

Tira més un pèl de figa que set parells de blogs.

El que no faré serà triar a gent que segueixi la ronda, no m’agrada senyalar, però el que si faig és convidar a tothom que vulgui seguir la cadena, ho faci. Com més serem més riurem.

Presentació

Veure la presentació de nous llibres directament dels seus autors és una oportunitat que no es dóna masses vegades, però aquest dilluns per gentilesa de llibreria  Les Voltes de Girona he pogut presenciar com aquell qui diu, el naixement de dos exemplars de literatura catalana dins la col·lecció crims.cat.

Dos autors que no coneixia, però que amb el seu tarannà et fan venir ganes de començar a llegir tant aviat com sigui possible. Un dels exemplars, concretament, El país dels crepuscles de Sebastià Bennasar, ja dorm  a l’espera de temps per llegir-lo.

Són actes senzills i agradables que amb posa estona donen molt. Per acabar-ho d’arrodonir un tast del cava Labisma que venia amb aquest escrit que encara el fa de més bon passar.

Nascut sense fer soroll amb la verema de setembre del 2009 quan les consultes d'Arenys, i madurat lentament durant 3 anys en el repòs fecund de les caves, emergeix ara, el passat 25N, amb una explosió sensorial que ens ha de fer a tots més feliços en un país més lliure, més just i més pròsper.

Macabeu, Xarel.lo i Parellada. Res de Chardonnay. Gran Reserva.

Xin xin.........un brindis, per la literatura catalana.

Està passant

Que les coses es fan per interessos, de tots és sabut, però hi han coses que surten del que hauria de ser normal.

Ens hem trobat aquest any que els dos alumnes que tenim a casa, ens varen portar dies enrere una circular del seu centre d’estudis, en el que ens conviden a pagar una quota de piscina en el que és l’hora de gimnàstica, de trenta cinc euros. Tots sabem que la flamant piscina que el municipi ha estrenat no li surten els números, però d’aquí a fer pagar una quota obligada als alumnes per sanejar la seva mala gestió ho trobo de molt mal gust.

Vaig tornar la circular amb un no com a resposta i que l’alumne fes alguna altre activitat en la seva hora, doncs comptant que tots van caminant fins el pavelló, es canvien i es tiren a l’aigua ja quasi és hora de tornar a sortir per passar per dutxes i anar cap a classe. Apart, els afectats hi estaven d'acord.

Al cap d’uns dies hem rebut la notificació de que  és l’assignatura d’aquest mes i que si no es paga  l’alumne suspendrà. Cas tancat.

Potser no és res de l’altre món si comptem que la seva professora, de segon d’eso, els hi posa com a classe de castellà, la sèrie tant patètica de tv: “la que se avecina”, a raó de capítol per classe.  Es veu que la tal professora expedientada l’any passat no saben com treure-la de fer classes.

Veient tot això, no trobo estrany que el nivell sigui el que és.