dijous, 29 de novembre del 2012

Possessiu


Tossut en que sempre t’acompanyi a totes les teves festes i actes públics ha fet que ens anem distanciant, jo em sento sola mentre parles i parles amb gent que no conec, que ni tant sols em presentes.
Avui quan el cambrer m’ha volgut ensenyar la bodega no he sabut dir que no, allà baix entre tants de taps ens hem destapat.
Llàstima que no t’ho pugui explicar, t’emprenyaries.

dimarts, 27 de novembre del 2012

Rodes de premsa

Algú hauria de poder ajudar a pobres ignorants, com  jo mateix, a esbrinar d’una vegada per totes la seva utilitat, apart d'omplir hores de televisió i fulls de diari.
Des del meu, potser dolent punt de vista, veig que en totes, sigui quina sigui la seva categoria, importància o temàtica, posen un personatge en situació més elevada, davant de gent acreditada per portar armes de foc,  tipus flash.
Un cop foguejat, comença una roda de preguntes en les quals es pregunten obvietats que tothom en coneix la resposta i, preguntes interessants que mai tenen resposta, però si una llarga contesta que no porta a res. Aleshores, si ens diuen el que ja sabem o intuïm i ens amaguen el que realment volem saber, podríem dir que estem tots intentant llepar-nos el colze. Una missió impossible.
No seria més intel·ligent, curt, àgil....que el qui ha de ser entrevistat, digues tot el que sàpiga o pugui i, que tots els periodistes escrivissin la seva conclusió?
Ja sé que tots ens hem quedat enganxats a alguna, que han sortit perles impagables d'alguna d'elles, però en el fons, sempre en podem treure molt poc suc, encara que quatre gotes seran sempre quatre gotes i, potser per molts és prou.

diumenge, 25 de novembre del 2012

Més Mas


La gent del carrer ha decidit que continuï com a president, encara que castigat amb clatellot i com a deures sense excusa de buscar-se xicota.
Al meu entendre, hem guanyat en nombre de gent que volen la independència i que si es gestiona bé encara pot anar endavant.  El problema més greu, és que la seva pròpia ànsia de poder, no els deixa anar agafats de la mà a favor del poble.
El que més em desagrada és veure la quantitat de gent que ens envolta  dia a dia, que no recolza la nostre idea de sobiranisme i que posa en dubte seriós el resultat d'una possible consulta de independència. No anem bé, gens.
Molts tenim una idea, una fita, un somni, que és ser lliures per poder-nos administrar sense càrregues, però malauradament no en som prou majoria. Veurem ara quines fitxes mouen i amb què ens entretindran a partir d'aquestes eleccions.
Jo la veritat és que estic molt decebut per els resultats doncs esperava una gran garrotada a les dretes que més ens ofeguen. Veurem quin color agafa tot plegat.